Llibertat. Jonathan Franzen

29 01 2012

Una novetat que ha aterrat acompanyada de critiques grandiloqüents per part de la prensa americana que no comparteixo gens ni mica.

M’ha costat d’acabar-la, i quan he arribat al final, m’hi he trobat amb un happy end que no esperava. Sembla ser que a les novel•les la gent evoluciona en un plis i els problemes es resolen en un plas. Totes les contradiccions dels personatges que es plantegen amb encert al llarg de la novel•la , se’n van a fer punyetes a les ultimes 150 pàgines i gairebé tothom torna al carril de sortida.

Té coses bones, no ho nego, com la construcció de la historia a través de els veus dels diferents protagonistes tot conformant un puzle que et va endinsant a la historia. O bé la denuncia al capitalisme salvatge i a les trames de com moure’s per els passadissos dels rics i poderosos: tot acaba sent un negoci brut, encara que defensis una espècie d’ocells en perill d’extinció amb tota la bona fe del món. És tot un espectacle que m’imagino que no es deu apartar molt de la realitat.

 

Anuncis

Accions

Information

6 responses

31 01 2012
Jordi

Tens raó. Franzen (tot i ser tan immensament bo) té un defecte, i és el de massa novelistes americans: la punyetera mania d’emmerdar-t’ho tot amb un final feliç que ni tan sols ve a to. A “Les correccions” ja ho feia, i tot i que aquí està més dissimulat (dins l’esquema de la novela), també se les empesca per deixar-ho tot arregladet. Com a lector, però, hi ha dues coses que no suporto: la primera, els finals arregladets i irreals, sense fils penjant, on tothom acaba col·locadet al seu lloc. La segona (i aquí ve el dilema) el mal costum de jutjar una obra pel seu final. És contradictori, ho sé, i per això continuo pensant que Franzen és immensament bo: perquè tanco els ulls davant del final i em concentro a recordar com de bé m’ho he passat durant el gruix de les seves noveles (amb aquella ironia tan fina, tan mordaç, tan ben camuflada, que el fa únic).

31 01 2012
viuillegeix

Jordi, a mi també em fan ràbia els finals arrgladets i penso que estaria bé trobar l’equilibri, no? ha de ser complicat tancar totes les històries de manera coherent, amb tants personatges i trames….

1 02 2012
Màgia

N’he llegit les “crítiques grandiloqüents”, i de fet el tenia a la llista de pendents. Després de llegir la teva opinió, però, em faig una mica enrere o almenys faig recular aquesta novel·la de la llista de pendents. Sempre va bé llegir ressenyes que s’allunyin de les críriques convencionals i facin tocar de peus a terra. Ens llegim!

4 02 2012
L'Espolsada

Permeteu-me que discrepi, a mi m’ha semblat una novel·la immensa, amb alts i baixos propis d’una història tan extensa, però m’ha encantat, cínic i mordaç amb un retrat de l’Amèrica contemporània brillant.

4 02 2012
viuillegeix

Benvinguda la discrepància ,Fe!!! Quasi que em fa il.lusio estar en desacord amb tu en algun llibre. 🙂 una abraçada

23 02 2012
Marc

vaig fer una ressenya fa poc del llibre de Jonathan Franzen:

http://sajunglaiesboscanimat.blogspot.com/2011/12/libertad-jonathan-franzen.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: