El somriure de les dones. Nicholas Barreau

4 03 2012

Si busqueu una novel•la romàntica del segle XXI, prou ben escrita i amb personatges ben travats, el somriure de les dones fa el fet. L’aroma de Paris, un petit restaurant, passejades per la riba del Sena, un llibre que aixeca els ànims de la protagonista, petites llibreries que organitzen trobades amb escriptors, una editorial, un escriptor misteriós, un ex impresentable, una amiga incondicional, algunes mentides…. Ingredients que es van barrejant per bastir una història que em van fer passar una estona agradable en un viatge de feina francament insuls. Almenys el trajecte d’anada i tornada el vaig passar distreta i relaxada immersa en la historia.

 El que en diuen per la xarxa

l’editorial, que ofereix el primer capítol

Una entrevista amb l’autor

Llibreteres que el recomanen: Ca l’isidre  de Reus i l’altell de Banyoles


Accions

Informació

6 responses

5 03 2012
Màgia

Pel que en dius, sembla una d’aquelles novel.les ideals per passar l’estona i recórrer-hi quan es necessita un moment puntual d’evasió. Me l’apunto, que sempre són útils i van bé, en moments concrets!

7 03 2012
Marga Losantos

Gairebé em fa pena, el llibre, pobret 🙂
Segur que per moments d’aquests que necessites distreure’t és perfecte, perquè barreja tot d’ingredients que el fan agradable, llibres, passejades, amigues incondicionals… Sí, un altre a la llista, en l’apartat de “llibres agradables per passar l’estona”.
Gràcies!!

10 03 2012
Núria

Sí com diu la Marga, un llibre fresc i de fàcll i agradable lectura ! Està molt bé per passar una tarda de dissabte freda i atramuntsnsda!!! Animeu-vos !!!

10 03 2012
Marga Losantos

Aquest matí he treballat i he aprofitat per agafar-lo a la biblioteca. Ara el tinc aquí al davant, i és un bon moment per començar-lo. M’encanta l’inici: “L’any passat, al mes de novembre, un llibre em va salvar la vida”.

15 03 2012
Marga Losantos

Sí, entre un 2 i un 3. Té elements que m’han agradat, altres moments en que grinyola una mica. M’ha agradat aquest paràgraf, suposo que perquè m’hi sento identificada.

“Sempre que estic trista o neguitosa, vaig a comprar flors. Naturalment, les flors també m’agraden quan sóc feliç, però els dies en què tot va cap per avall, les flors són com l’inici d’un nou ordre, d’una cosa que sempre és perfecta, passi el que passi”.

8 05 2012
La sonrisa de las mujeres | Un racó per llegir

[…] se n’ha parlat al blog de Viu i Llegeix. Rate this: Share this:ShareFacebookTwitterLike this:LikeBe the first to like this post. By […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




A %d bloguers els agrada això: