L’he llegit gairebé d’una tirada i he quedat molt impactada. De fet, abans d’acabar el primer capítol, he hagut de comentar-lo amb la gent de casa i fer-hi broma, ja que m’angoixava tant que no hi havia altra manera d’agafar-ho. I en arribar al segon capítol, l’angoixa ja ha arribat a un grau superlatiu. Tot plegat és tan surrealista, però a la vegada tan versemblant, que fa feredat.
En Jim proposa al seu fill Roy, de 13 anys, amb qui fa molt de temps que no conviu, d’anar a passar tot un any a una illa deserta d’Alaska: per conèixer’s millor, per relaxar-se de la vida estressada que porta, per viure la natura en estat pur, però bàsicament, per fugir dels problemes i d’ell mateix, per no afrontar el fracàs dels seus dos matrimonis, la seva dependència de les dones, la seva amargor amb la vida que el fa sentir incòmode amb tot i tothom. I la companyia del fill és l’excusa per no retrobar-se amb els seus propis fracassos . Arriben a l’illa i el nano descobreix que el seu pare és feble i que no ho té tot controlat. Enyora la mare, la germana, els amics i la seva vida normal. Té por per ell, per la seva supervivència en un marc natural realment hostil on no hi valen badades ni dubtes. I el seu pare bada i dubta molt. Alguna cosa es va construint entre pare i fill, però no són els ponts de comunicació que somiava en Jim, sinó un mar de desconfiança cada vegada més gran. Tot plegat és angoixant, enmig d’uns paisatges que els imagines d’allò més alliberadors de tan purs i salvatges , però es converteixen en el marc hostil d’una història que ofega.
Crec que l’autor ha tingut una sang freda i valentia increïble escrivint aquest llibre. Sembla ser que el seu pare li va fer una proposat semblant però ell va dir que no i seguidament el pare es va suïcidar. Pim, pam. Com sobrevius a una cosa així? Probablement va fer bé de dir que no, ja que si el pare estava malament, un any passat en solitari amb el seu fill no l’hauria curat. Però la novel•la fabula en el que podria haver passat, i ja es veu que no hi havia happy end en cap dels camins triats.
El que en diuen per la xarxa
Els d’Empuries , l’editorial
a ca l’Espolsada
en Xexu a llibres i punt
Viu i llegeix 
Molt bona ressenya, l’expliques molt bé. Desconeixia la connexió que tenia l’autor amb la història en sí. Gràcies per la menció, jo no el vaig puntuar tant perquè realment arriba a regirar l’estómag, precisament perquè està ben fet, però això va fer que no m’acabés d’entrar.
Mare meva, quin llibre!!! Genial el teu apunt! Ara a llegir una cosa més relaxadeta, no?
Petons molt poc lectors (per part meva, eh!),
SU
El vaig llegir fa força mesos i encara no ho he superat, He decidit no llegir res més del Vann, fins que s’hagi tret tots els dimonis de sobre, em sembla que ja ho ha fet i que la propera serà més digerible. De totes maneres em va impactar la manera com escriu, les descripcions….
Jo estic llegint “Desolacions” la seva segona novel•la, sembla que no és tant dura com aquesta. Sort que no he seguit l’ordre cronològic, com volia, “Desolacions” m’està agradant, però, començo a tenir clar que no crec pugui amb aquesta.
Un llibre excel·lent, domini del llenguatge, capacitat de sorprendre i de remoure’ns, què més podem demanar?
Noia coincidim amb moltes lectures!
La veritat és que Sukkwan island em va deixar angoixada per la cruesa màxima d´incomunicació i patiment dels protagonistes.
En el moment em va recordar La pell freda de l´Albert Sánchez-Pnyol, pel
tema de l´illa, encara que La pell freda toca un problema més social que personal, per mi.
Saps que a la Sala Almeria representen Invasió subtil i altres contes d´en Pere Calders? Una bona manera d´aproximar-se a l´obra d´un magnífic Calders.
Xexu, remou l’estomac com una carretera de corves de les d’abans
Su, despres de la maleïda illa, m’he anat a desintoxicar amb l’humor de Calders,
Miu, jo també deixaré descansar l’autor fins que scrigui una comèdia, com a míinim!
quadern de mots, ja m’ha deixat prou desolada amb la primera….ja ens explicaràs si és tan dura com la Sukkwan Islandç
Fe, podria demanar un a mica menys de realitat per païr-ho millor?
Imma, celebro que coincidim! No ho sabia això de Calders, ara miro a veure si encara hi sóc a temps
Gracies a tots per la visita !!
[…] si teniu el cap i l’ànima poblada de fantasmes i no sabeu com treurel’s, Sukkwan Island de David Vann és l’exemple ideal de com treure angoixes a través de […]
No, no, ara mateix no me’l llegiré pas…
[…] se n’ha parlat als blogs Viu i Llegeix, Llibres llegits i per llegir, l’Espolsada i Nosaltres llegim Rate this:Share […]