S’acosta St Jordi, quins llibres ens durà el drac, aquest any?

Com més va, menys dogmes i menys estereotips em crec . Com més va més crec en el tu a tu i en la confiança que em desperta la gent amb un somriure o un gest amable. Si, soc fàcil i simple i que la gent faci bona cara i somrigui, encara que no en tingui motius, em posa de bon humor . A vegades trobo venedors ( o cambrers, o professors, o metges, o auxiliars de dentista, o empleats de banca ) que són molt professionals, són eficients i potser acompanyen la feina amb un somriure, però ja veig que no és de sèrie, que l’han hagut d’incorporar per exigències del guió.

Amb les lectures, em passa tres quarts del mateix, vull dir que em trobo amb llibres que són impecables i molt ben escrits, però que em deixen freda. Sovint, però, tinc la sort de trobar-me amb lectures que a mida que passo pàgines vaig veient el somriure de l’autor, o almenys em sembla percebre el seu interès per que m’arribi alguna cosa. Em tira un cable vibrant i quan l’agafo encara m’arriba la força. Quines coses,eh? El mateix paper i la mateixa tinta, segons com la combines és conductora o aïllant. Potser encara haurem de revisar alguna llei fonamental de la física!

Com que s’acosta St Jordi , festa sagrada on hem de complir l’obligat manament de comprar almenys un llibre, m’atreveixo a recomanar -ne algun d’aquests que m’han tocat, siguin de sacsejada lleu o més tipus tsunami.

Per als que vogueu conèixer els secrets de la dona d’avui que ja té una mica d’ahir i te un respecte per el demà: Primavera,estiu, etcétera de la Marta Rojals o La dona que es va perdre de la Marina Espasa. Són dos llibres molt diferents, però tenen alguna cosa en comú i estic segura que l’Alicia i l’Èlia devien ser amigues a l’escola d’arquitectura on van estudiar

Per als qui busquen arrels en les coses senzilles , La nevada del cucut de la Blanca Busquets, que ens fa veure que el patiment no té època, però reconeguem que les nostres àvies van tenir una vida molt més dura que la nostra.

Per si teniu ganes d’una mica de misteri i d’escriptura intel•ligent, en els Miracles perversos de la Carme Torras hi trobareu uns personatges que no són el que semblen i que et mantenen enganxat fins la última pàgina.

Per els amants de les petites aventures del dia a dia, l’Olive Kitteridge d’Elisabeth Strout és l’heroïna de la vida quotidiana: mestra, mare , veïna ,esposa, amiga, sogra. Un recull d’històries molt especials.

Per els que comencen a veure que el futur és més lleuger que el passat , però que tot suma en aquesta vida: El pájaro espectador de Wallace Stegner. Una perla.

Per si teniu ganes de Jaume Cabré, però ara mateix les 1000 pàgines del Jo confesso es fan una mica feixugues : el recull de contes Viatges d’hivern. Cada conte és  una petita obra d’art.

Per si teniu el cap i l’ànima poblada de fantasmes i no sabeu com treurel’s, Sukkwan Island de David Vann és l’exemple ideal de com treure angoixes a través de l’escriptura.

Apa, tots a treure els ensopits   i de pet a la llibrerai a comprar llibres!!

Imatge presa de la xarxa. Un dibuix de Claire Roquigny per a l’hora del lector del 21/05/2011