Qui no ha sentit a parlar d’El petit príncep? Qui no té present les imatges del llibre fetes per el propi autor?és dels que no cal haver llegit perquè t’enamori, però que cal llegir quan et cal poesia i una mica d’innocència per mirar el món. Jo l’havia llegit fa molts anys i realment en recordava poca cosa, llevat del dibuix de la boa cruspint-se l’elefant i la cèlebre frase “ només s’hi veu amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.
Dissabte, que una bona amiga hauria fet els mateixos anys que jo, i que ja en fa 14 que se la va endur un mal aire, em vaig llevar amb ganes de veure el món amb el cor. I armada amb un bon té, em vaig refugiar en el meu racó de llegir i el vaig llegir com si fos un poema, per allò que diu en Joan Margarit “ perquè la poesia serveix per introduir en la soledat de les persones algun canvi que proporcioni un major ordre interior enfront del desordre de la vida”. I el petit príncep, amb la seva innocència i la seva mirada neta em va introduir un petit canvi en el meu desordre que em va fer veure una mica millor amb el cor.
-Bon dia- va d
ir el petit príncep.
-Bon dia- va dir el venedor.
Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n’empasses una cada setmana ja no tens cap necessitat de beure.
-Per què vens això?- va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps- va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S’estalvien cinquanta –tres minuts a la setmana.
-I què es fa amb aquets cinquanta-tres minuts?
– Cadascú en fa el que vol…
“Jo”, es va dir el petit princep” si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil•lament cap a una font…”
Doncs ja ho veieu, amics, alerta amb les pastilles que us vulguin encolomar…… i d’ulleres ( amb permís dels optometristes) només les que ens facin falta per llegir les paraules essencials, les que arriben al cor.
Viu i llegeix 
Jo… és que són una fanàtica del Petit Príncep… no sé quants cops l’he llegit al llarg de la vida… és genial.
Ai el meu llibre que llegeixo, rellegeixo i en faig col·lecció…
El Petit Príncep té alguna cosa especial, que fa que connecti amb persones de sensibilitats diferents; cadascú troba paraules –no sempre les mateixes– que li fan pessigolles a l’ànima. Per a mi ha estat important en moments clau de la vida, i per això és un llibre molt estimat.
Com que sóc una guineu ben domesticada, torno aquí cada vegada que em crides. Com que no sé quin dia serà, m’espero al camp de blat fins que veig aparèixer una nova entrada teva, i hi vaig corrents. Gràcies per domesticar-me.
Hiniare, la història de la guineu és la que més m’agrada del Petit Princep. I m’encanta la teva adaptació 🙂
Carmerosanas, Fe, Marga, hiniare, ja m’ho semblava que èreu de les que anàveu directes al que és essencial.
Hiniare, diosmelibre de domesticar un esperit lliure com el teu!! tots atenem a les crides de les coses ( i gent) que ens agraden , tu també em crides sovint
Viu, Marga, de vegades no és llibertat el que necessitem, sinó lligams, la guineu ho entenia molt bé i és un dels missatges més commovedors del llibre. I en té tants… El petit príncep és etern.
Jo els col·lecciono, quin llibre més deliciós
Quantes pàgines té aquest llibre?
[…] Per regalar al nen que tothom du a dins, què millor que el Petit Príncep? […]
[…] El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry […]