Una història que és un recull d’històries. El retrat minuciós de gent que ens envolta i que hem vist, conegut, tocat, estimat i odiat cada dia. Els que no surten a les revistes de paper couché, però són més coneguts i reals que la reialesa, perquè són gent de debò. I la Tina els retrata amb una tendresa i un deix d’ironia que emociona a través de petites píndoles que són tot (tot, tot, tot) poesia.
48 històries plenes de gent que et fas teva a l’instant. Totes bones, però recomano especialment El senyor Oitant, En Borris Sol i els seus germans, Els adultets , Tofu, En Gin Jolet i la cremallera oberta, i per últim El senyor Lletrapetita.
El llibre em lliga molt amb un diguem –ne “projecte” d’un fotògraf Barceloní, en Joan Tomás, que es va dedicar a fer fotos de la gent del seu barri, i després va empaperar el barri amb els retrats, va fer fotos de la gent mirant les fotos, i desprès les va tornar a penjar. Retrats que també són píndoles d’històries quotidianes de gent molt viscuda. En Joan i la Tina, si es coneguessin, segur que s’agradarien: es miren la gent de la mateixa manera i els retraten de manera semblant, una a cop de paraula, l’altre captant llums i ombres. Tots dos amb tendresa i ironia
el que en diuen per la xarxa
el ganxet sota les pedres, blog de la pròpiaTina: cada entrada és un regal a la intel·ligència i als sentits
El bloguejat d’en Salvador Macip
un apunt magnífic de Pau Vidal al Núvol, aquest regal que ens ha deparat la vida internàutica
La foto: sortint de la Biblioteca Nacional de Catalunya per el carrer hospital, me’l vaig trobar de cara i no em vaig poder estar de fer la foto.
Nota: agraeixo a tots els que heu estat atents a les pantalles durant aquesta interrupció de més d’un mes. Ja em disculpareu que no posés la carta de ajuste, però és que no lligava amb l’estètica del blog
Viu i llegeix 
Viu i llegeix! a mi també em va agradar moltíssim, la Tina Vallès per mi a sigut tot un descobriment i crec que és una escriptora amb un gran futur!
Li vaig llegir Maic a la Tina Vallès i em va fer sentir tantes i tantes emocions que li llegiré aquest de ben segur.
Crec que el millor elogi que es pot fer a una blogaire que parla de llibres és dir-li que els seus apunts generen una necessitat imperiosa de llegir els llibres que comenta, que te’ls fa estimar sense haver-los llegit; que els millora, perquè els dóna vida. A mi, almenys, m’agradaria.
Gràcies! I més gràcies per haver tornar a escriure, trobava a faltar els teus comentaris 🙂
Anna, estic d’acord, la Tina Vallès és un gran descobrimet
Rita, el Maic el tinc pendent i amb moltes ganes de llegir-lo
Marga, em sento afalagada per el teu entusiasme, gràcies. Procuraré no fer pauses tan llargues. Tinc diverosos libres llegits durant aquest mes que esperen comentari
Oh, oh, oh, moltes gràcies! Aquesta mena d’entrades m’animen molt! Celebro que t’hagi agradat el llibre. 🙂
Tina, jo celebro que l’hagis escrit! esperarem pacients el proper
Estimadíssima viuillegeix,
ha estat dur el teu silenci! no t’he dit res perquè jo estic que no estic, o sigui que poc em podia queixar de la teva absència…
el teu apunt, com és habitual, compleix amb escreix la seva raó de ser: si no hagués llegit “Un altre got d’absenta”, correria a llegir-lo!!!
ara deixa’m “renyar-te” una mica: com és possible que encara no hagis llegit “Maic”?!
ai ai ai…
un petó!
salut i bons apunts!
SU
estimadíssima SU, accepto els teus renys, no tinc excusa, ho sé, està en l’aire: Maic ha de ser llegit. Ho serà.
Fa temps que sento a parlar d’aquest llibre. El Twitter de la Tina Vallès ha tret molt fum sobre el tema i fa dies que tinc ganes de llegir-lo. A més, segur que m’agradarà, si sempre he trobat molt encertats els textos que publica al bloc Ganxet sota les pedres. Per cert, Viu i llegeix, si et va agradar Tofu, suposo que ja deus haver llegit la segona part d’aquesta història al seu bloc, oi? Gràcies per la ressenya.
[…] regal per els sentits, que us dibuixarà un somriure tendre,conte rere conte : un altre got d’absenta, de la Tina Vallès . No acostumo a recomanar llibres que no he llegit, però estic segura que […]
[…] que més m’han agradat són les que , com en un altre got d’absenta, es limita a observar i narrar l’anar fent d’un personatge. M’he deixat portar […]
[…] vaig enganxar a l’època dels blogs , amb el ganxet sota les pedres i em van enamorar el Maic, el got d’absenta i el parèntesi. M’agrada que els autors em deixin espai, que no m’ho expliquin tot, que […]