La història trista i tendra d’un nen que la única cosa que vol és ser nen, anar a escola i avorrir-se de jugar al carrer abans que el cridin des del balcó per anar a sopar. Vol una mare que sigui a casa i una casa amb olor d’àvia, de caldo, de lleixiu i de llimones. No vol ser l’home de la casa, perquè ser l’home de la casa li fa remolins a la panxa que només marxen quan torna la mare o quan té la sort de la companyia dels veïns que l’abracen , l’escolten i li donen berenar.
Un retrat magnífic d’una realitat que no hauria d’existir ni com a ficció. Cap nen de vuit anys hauria de ser l’home de cap casa. Els nens han d’exercir de nens i la pobresa i la solitud , mai dels mais, no haurien d’anar robant infanteses.
Viu i llegeix 
Ni com a ficció, ja tens raó… que trist, pobrissó.
M’ha sorprès veure que a la biblioteca el tenen a la secció infantil, perquè pel que dius l’argument no sembla pas que sigui per criatures. Igualment, me l’apunto tot i que sembla molt trist…
Trista i rabiosa actualitat. La teva descripció de la lectura és fantàstica. Me l’apunto.
Gràcies per l’apunt! Bon estiu!
Per fi! Un petit GRAN llibre, aquest “Maic”. Espero que t’hagi agradat tant com a mi.
Una abraçada!
SU
[…] M’hi vaig enganxar a l’època dels blogs , amb el ganxet sota les pedres i em van enamorar el Maic, el got d’absenta i el parèntesi. M’agrada que els autors em deixin espai, que no m’ho […]