Amor sense clixés. Maria Clara Forteza

Als anys 60, una noia que rondava els 20 anys es va trobar enamorada d’un home que li duia un munt d’anys i vivia a un munt de quilòmetres de Barcelona. Aquest és el resum simple d’una autobiografia carregada de tendresa escrita per una dona que he tingut la sort de tenir per mestra ( perdó, per MESTRA).

Sempre m’he sentit una privilegiada per les mestres que he tingut, però desprès de llegir aquest llibre puc dir més que mai que em sento molt afortunada per haver estat educada sota la influència d’una dona sensible, sense prejudicis i extremadament valenta. Valenta per el que va viure, per la lluita personal que va suposar anar en contra de les veus de la família ( quin mal haver de lluitar en contra dels pares!) i de les suposades bones costums de l’època. Valenta per superar prejudicis de salts d’edat i distàncies que a priori semblen abismals. Valenta per superar dificultats que amb ulls del segle XXI són increïbles, però que en el moment en que es van viure eren autèntics esculls que la protagonista va anar superant sense rendir-se mai, sempre endavant. I valenta per explicar-ho sense embuts. Sens dubte, tota una lliçó d’una escala de valors que avarca més de tres octaves. Només de pensar que tota una generació no van sentir el cant de la senyera fins que no van ser ben adults, m’ha fet una pena immensa per tot el que van haver de viure i sobretot per tot el que la grisor de l’època els va robar. Res comparat, no cal dir-ho, amb la pena per la llibertat que no va tenir la Maria Clara per viure el seu amor d’una manera més normal. Pensava que si llegien el llibre els meus fills, sel’s faria molt difícil d’entendre les dificultats, ells que han estat educat sense embuts:no entendrien la manca de llibertat per estimar ( i mostrar-ho) a qui un tria !

Si no sonés molt a clixé ( no, res, fora clixés!!!) diria que el llibre l’he trobat molt fresc, entenent per fresc, directe. Es nota que està escrit amb el cor i que els personatges són autèntics. Sense coneixer’n cap, llevat de la protagonista i alguna altra mestra , mel’s he fet meus molt ràpidament. M’ha agradat molt el tros de Maria Clara que , lògicament , com a alumna no coneixia , però que encaixa perfectament amb la imatge de dona ferma, decidida, sensible i respectuosa que hem tingut el miler llarg d’alumnes que hem passat per la seva escola. Desprès de la lectura només hi podem afegir algun gram d’admiració.

Aquest, com aquest, no el puc puntuar.

Coses a la xarxa

La ressenya d’editorial pagès

Ara fa un any la Maria Clara en va fer 70, i els elisendets i elisendetes de totes les generacions vam organitzar una simfonia en clau de mestra per celebrar-ho

L’Escola Reina Elisenda, a tocar del Park Güell

Una entrevista a  l’autora al via lliure de  Rac1