Los libros son tímidos. Giulia Alberico

31 07 2012

 …”nunca los he prestado, me gusta poseerlos. Los libros són tímidos, pensaba, quieren estar solo con quien los ha elegido, no les gustan las manos extranyas” doncs, que voleu que us digui, no hi acabo d’estar d’acord. M’agrada tenir llibres, però m’agrada més llegir-los, compartir-los, intercanviar-los per sempre o només per uns dies. I gracies a això he llegit los libros son tímidos, que m’ha deixat l’amiga d’una amiga. Que lectores empedreïdes et deixin llibres és un detall que demostra confiança, i així m’ha arribat un llibre viscut, subratllat, ara ple de post-its ( alguns coincidents amb els subratllats) que trauré abans de tornar-lo. Gràcies.

És una mena de monòleg interior, de biografia a través dels llibres llegits, del moments congelat en que llegia determinats llibres, de lectors amics, de llibreries i biblioteques. Tot el llibre està plagat d’aquell aire que es respira quan es parla d’alguna cosa que t’apassiona i que forma part d’una manera molt íntima de la teva vida.

Us en deixo algun bocinet

Pag 30 “los libros me consolaban cuando lo necesitaba y nada ni nadie podian proporcionarme el lenitivo para el dolor”

Pag 34 “ Entonces deberemos convencernos de que la poesia es verdad, de que la poesia y utilidad son valores autónomos y casi nunca coincidentes”

Pag 67 “ la literatura no tiene nada que ver con la actualidad”

Pag 72  “ …forman parte de esa rara categoria de verdaderos libreros , que no quiere decir vendedores de libros, sino personas que, antes de vender los libros, los lee, los piensan”  he tingut la sort d’haver-ne conegut alguna, i que pugui seguir venent llibres durant molts anys, malgrat la pujada de l’iva

Pag 89 ”Ahi estan: mis libros, un botín que me colma de simple alegria” i que farem servir per passar unes vacances més lliures i més alegres

Pag 97 “No leer nunca es como ir al mar y no meterse en el agua. Solo contraindicaciones médicas u otras graniticas prohibiciones pueden justificar la privación a la que se somete un cuerpo no abandonándose al agua salada que balancea, mece y desanuda tantos enredos y regala instantes de completo y perfecto abandono”. Algú s’anima a fer un banyet a la platja? Podem deixar els llibres una estona sota el parasol

Apa, bones vacances qui en faci. No sigueu tímids, llegiu i banyeu-vos, que cos i ànima us ho agrairan

El que en diuen per la xarxa

L’editor

La libreria de Javier

Reading at the moonlight

Anuncis

Accions

Information

4 responses

31 07 2012
SM

Jo també sóc dels posessius. No m’agrada deixar ni que em deixin!

31 07 2012
LaMirandolina

Trobo que últimament hi ha força llibres que tracten del fet de llegir, de la literatura, de la feina del llibreter o llibretera… No sé si és així o només m’ho sembla. Algú més té aquesta sensació?

31 07 2012
Marga Losantos

A mi també m’agrada deixar-los i que em deixin, i a més, tinc la sort de tenir amigues generoses que els agrada compartir els llibres que els han fet gaudir, i que a sobre en compren, cosa que jo gairebé no faig mai :-/

1 08 2012
Laura T. Marcel

Sembla interessant aquest llibre. Una lectura romàntica pels amants de la lectura i dels llibres.
En quant a deixar llibres… jo he tingut alguna mala experiència de llibres que he deixat i mai han tornat a les meves mans i ara… em penso a qui deixar-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: