Jeanette Winterson. ¿Por què ser feliz cuando puedes ser normal?

16 08 2012

No fa falta altra cosa que una T10 de 3 zones, una bici i un bon llibre per passar un matí de vacances feliç i tranquil.

Un dels llibres que he llegit a l’ombra de la meva haima particular ha estat aquesta autobiografia de la Winterson. El títol és la resposta de la seva mare adoptiva quan la Jeanette, amb 16 anys, li diu que estima una noia i que amb ella és feliç. Si li hagués dit que estimava un noi, la resposta hauria estat la mateixa. Això explica una mica el que ha estat la seva vida, una vida dura, complicada, moltes vegades inexplicable si pensem que estem parlant de la segona meitat del segle XX. L’amor i la pèrdua són les protagonistes de la vida d’aquesta dona que ha hagut d’aprendre a estimar de manera autodidacta, ja que mai no em en va tenir exemple dels seus pares adoptius ni dels biològics. Uns la van abandonar en néixer. Els adoptius no la van estimar a partir del moment en que van veure que no era com l’havien imaginat : “ el Demonio nos llevó a la cuna equivocada”, el mantra de la seva mare, una dona trastornada i cruel. I el pare, un calçasses que deixava fer i només lluitava per treballar i sobreviure.

Una vida salvada per la literatura. Llegint a casa d’amagat, on la única lectura possible era la Bíblia, on els cossos feien nosa i tot era pecat. Però la Jeanette va descobrir la força de les paraules que l’empenyien a viure. Quan la seva mare li va descobrir els llibres que tenia amagats sota el matalàs (72 llibres per capa, diverses capes, tots forradets amb cura i carinyo), els va llençar per la finestra, en va fer una pila al pati i els va cremar. Tot, enmig d’un silenci cruel, ni una paraula. A partir d’aleshores s’aprenia de memòria el que llegia “ en cualquier momento te pueden quitar lo que asoma al exterior. Solo lo que está en tu interior está a salvo”

I escriure la va ajudar a espantar els fantasmes de la seva vida, en totes les seves novel•les hi ha alguna cosa d’ella mateixa. L’escriptura , i gent que l’ha anat estimant sincerament, l’han ajudat a a sortir dels pous en els que ha anat caient al llarg de la seva vida. Qui mai hagi caigut en un pou s’hi sentirà identificat, els que per sort només n’han sentit a parlar de lluny, potser entendran la foscor dels pous, on la única via de sortida és la llum que dona sentir-se estimat. La literatura i la poesia fan companyia mentre la llum no arriba.

Frases espigolades que he marcat amb els meus post-its, però en recomano la lectura sencera

Pag 17. Las palabras son esa parte del silencio que se puede expresar

Pag 48. Un libro es una puerta. La abres. La cruzas. Volverás?

Pag 49. Una vida dura necesita un lenguaje duro, y eso es la poesía. Eso es lo que nos ofrece la literatura: un idioma suficientemente poderoso para contarnos como son la cosas

Pag 132… ahora sé que nos curamos siendo amados y amando a los demás

Pag 168. Nunca quise encontrar a mis padres biologicos. Si un par de padres ya me parecia una desgracia, dos pares seria algo autodestructivo.

Pag 225. Pedirle a alguien que no sea emotivo es como pedirle que esté muerto

Coses que en diuen per la xarxa

Les meves recomanadores preferides, la Su i la Fe, també l’han llegit i els ha agradat. Les 20 raons per llegir-lo que la Su exposa a(mb) Nervi , que les comparteixo totalment

Una extensa ressenya a el boomerang

una mare adoptiva que es fa preguntes sobre l’adopció. Bons pares i mals pares, tan és que siguin biològics o adoptius, el quid és estimar.

Advertisements

Accions

Information

7 responses

16 08 2012
Helena Bonals

Sembla molt interessant. M’agradaria de llegir-lo en català.

16 08 2012
Marga Losantos (@MargaLosantos)

D’entrada sembla un llibre molt dur, però tot i així, el deu salvar la força que aquesta dona ha tingut per tirar endavant i sortir-se’n. Buscant informació sobre ella he trobat aquest text en el seu blog, que està en la línia del que explica la Viu, és una declaració de principis i m’ha agradat molt.
“I am fortunate. I am fortunate enough to have been unlucky. Not a misprint. And learned from that unluck what to do. Life is a series of mistakes. It doesn’t matter. Love matters. By which I mean a certain open-heartedness. And a pleasure in the everyday and the ordinary. And knowing when someone is looking after you. And knowing how to be thankful. I worry that we are becoming too calculating. Always asking what the outcome will be, what the result will be, what the profit will be. What’s in it for me is a loveless response. A measure of delight changes everything.
http://www.jeanettewinterson.com/pages/column/column_item.asp?columnID=164

17 08 2012
Botika

Una lectura dura, no? Potser s’ha d’estar de vacances per llegir-lo i apreciar-lo com cal. Impressiona la infantesa i joventut d’aquesta dona, si que n’ha sigut, de forta, per sortir-se’n.

17 08 2012
Roser París

Sembla una lectura molt interessant i impactant. Me l’apunto!

19 08 2012
Susanna

Gràcies per la confiança, viu i llegeix!!!
Celebro que t’hagi agradat. És un llibre que et fa pensar i et fa sentir, què més es pot demanar? L’aprofitaré per a sessions dels clubs de lectura i pels tallers d’escriptura, sense cap mena de dubte.
Una GRAN abraçada i els millors desitjos lecturils pel que resta de l’estiu!
SU

18 04 2013
Roda l’any i torna Sant Jordi | Viu i llegeix

[…] ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal ?, autobiografia de la Janette Winterson és recomanable per a qui pensi que té una família rara. La de la Janette ho era més, segur. Això no arregla res, però fa que et conformis una mica més amb l’entorn en que t’ha tocat viure. El llibre, impactant . […]

27 01 2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: