Ulleres de sol, Mel i metzines. Maria Barbal

14 09 2012

Un altre parèntesi de prop d’un mes i ara les vacances comencen a quedar una mica lluny però les lectures que he anat fent encara són fresques en el record.

A principis d’estiu vaig anar a una trobada de quellegistes a la Biblioteca Nacional de Catalunya ( fotos aqui ) on entre altres meravelles, vam poder veure alguns manuscrits i llibretes de la Maria Barbal. La visita em va recordar com m’havia agradat pedra de tartera, així que quan vaig anar a la biblioteca a buscar lectures d’estiu me’n vaig firar dos de seus.

Ulleres de sol

5 relats diversos que tenen dos lligams comú: les ulleres de sol i la delicadesa amb la que estan escrits. Es llegeixen en un no res i deixen un magnífic regust de boca.

Per ofici (i perque visc enganxada a unes ulleres de sol) aquest queda a la llista d’ Òptica i literatura

Mel i metzines

L’Agustí d’Olp, el taupaire , relata per a la seva filla, el que ha estat la seva vida. Des que no aixeca un pam de terra i ja treballa ajudant el pare, fins a esdevenir cuiner d’un bon hotel a Paris. Misèries de pobresa, de guerra, resignació per ser el cabaler i anar de remolc de l’hereu, sense tenir dreta ares, només a guanyar-se la vida. Esperit de superació, ganes de tirar endavant, amb poc temps per mirar enrere mentre tot està en marxa , amb poc lloc per l’enyor a l’exili per raons de gana. Enyor de la terra que arriba al cap de molts anys, quan es permet el luxe de començar a viure.

Una de les gràcies de la novel•la és el llenguatge ric i senzill, vocabulari que s’ha anat perdent i que imagino amb l’accent del Pallars. Cada paraula que entra en el desús i l’oblit és com perdre una petita perla de l’idioma.

Un bocinet que m’ha agradat més que els altres

Pag 295

A la matèria tendra de la infància s’ha afegit la sal dels dies , l’aigua de tanta pluja, el pebre del desig, la canyella de les hores dolces, una copeta de vi ranci de les experiències, la picada -all julivert, ametlles, pa torrat- de les tresqueres, de les sorpreses, de la por. Al final, dins de la sala de les alegries, uns quants bolets,els pensaments que no s’han fet realitat. I a sota la cassola,sempre el foc, la vida. Ara , fluix, que no es cremés;més endavant atiat, que necessita força; després, escampeu la brasa, només ha de fer xup-xup. Fins que una ma apaga.

El que en diuen per la xarxa

Maria Barbal

Vall d’Assua

llegir en cas d’incendi

Anuncis

Accions

Information

3 responses

16 09 2012
Botika

Maria Barbal és una assignatura pendent per mi, vaig ser alumna seva a l’institut! Imperdonable que encara no hagi llegit res seu, m’hauré de posar les piles un dia d’aquests.
Salutacions!

16 09 2012
viuillegeix

uau quin luxe tenir a la Maria Barbal de profe!!

17 09 2012
Botika

D’això fa un munt d’anys! Tinc molt bon record d’ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: