Jo confesso. Jaume Cabré

19 09 2012

Aquí vinc disposada a deixar-hi la meva d’aquest llibre monumental que està sent un èxit de vendes tant a casa com fronteres enllà amb una pila de traduccions consolidades.

Quants d’aquests 65000 exemplars que s’han venut han estat llegits? Tothom que l’ha començat l’ha acabat? És un totxo de 1000 pàgines de pura dinamita i un no sempre està preparat per segons quines explosions. Tot i que se n’han venut molts, i ha tingut un llançament editorial potent, no hi busqueu el típic best seller simplon que enganxa, amb trama trepidant i que pots llegir fent servir només la meitat de les neurones. És una obra complicada i difícil de recomanar: no és apta per a tots els públics, requereix una mica de maduresa lectora i concentració per anar lligant tots els fils que s’entortolliguen, la cosa no es fàcil, però si et deixes captivar per el llenguatge, la resta perd importància. No seré gaire original si dic que en Cabré és un mestre de la llengua i ens regala alguns triples mortals com si fossin simples catitombes sobre la catifa del menjador

Hi ha qui l’ha trobat un rollo infumable i no s’atreveix a dir-ho, d’altres l’han trobat pesadet i diuen que és sublim, no fos cas que quedessin com a poc cultes si no els agrada en Cabré. I alguns, simplement l’hem disfrutat. Me’l vaig reservar per una setmana tranquil•la de vacances ( uixx si en fa de dies d’això!! ) i en menys de vuit dies me’l vaig polir. M’ho vaig passar teta, quin gust de lectura!.

Quan era petita, a casa els pares, sovint fèiem puzzles grans, d’aquells de moltes peces. Els que més m’agradaven eren els de fusta. Les peces estaven tallades en formes capritxoses, només les peces soles eren boniques. Quan n’encaixaves unes quantes, tenies unes figures o una combinació de colors que poc a poc anaves agrupant amb d’altres bocinets i acabaves descobrint el dibuix final. Llegint el Jo confesso he recordat aquesta satisfacció de veure com petites coses formen part d’un tot, de que tot encaixa perfectament per més que de bon principi sembli tot un caos, com les peces de fusta inicialment escampades per sobre el tauler.

Les anades i vingudes d’un violi al llarg de segles és el fil conductor de la història, és l’excusa per el llenguatge precís i moltes vegades poètic que et porta de trama en trama per camins invisibles. Flaixos de personatges que t’entren directes via ànima, d’altres que se t’instal•len a la vida encara que estiguin lluny en el temps i l’espai. Alguns personatges freds i odiosos. D’altres que et desperten tendresa per la seva sensibilitat, els veus desvalguts malgrat la seva intel•ligència. Sens dubte, els meus personatges favorits de la història són el sheriff Carson i el valerós cabdill Àguila Negra, que acompanyen el protagonista tota la seva vida, l’agombolen i el protegeixen del món que a vegades costa d’entendre i ,sobretot, li fan companyia en el seu recorregut vital solitari .

Un altre Cabré, una altra joia.

El que en diuen per la xarxa

La anàlisi minuciosa i encertada de’n Joan Josep Isern

A la Clidice també li ha agradat

Tot és una mentida

A l’esperança l’ha hipnotitzat, a mi també, us ho confesso

Anuncis

Accions

Information

16 responses

19 09 2012
elveidedalt

Jo me’l reservo per d’aquí dos anys. Sé que m’agradarà i en gaudiré. Però quan ningú en parli, ja. Com he fet aquest estiu amb L’ombra de l’eunuc. Una joia (ja ho sabies, oi?). Una personan que es llegeix el Jo confesso en vuit dies, d’entrada… a mi em faria por! 😉 ) Tu dorms?

19 09 2012
carmerosanas

totalment d’acord amb el que dius!

19 09 2012
Susanna

Divendres va estar sopant a casa una amiga que no li va agradar gens!!! La va qualificar com una barreja de culebrot de tv3 (no recordo quin va dir!) i el National Geographic.
La lectura del “Jo confesso” em queda encara molt més lluny que al veí… Si mai arriba! Ja ho he dit alguna altra vegada: no puc llegir un llibre que té gairebé 1000 pàgines!!! La “meva religió” no m’ho permet!
Salut i llibres, sempre!
SU

21 09 2012
Roser París

Totalment d’acord. A mi també em va encantar i comparteixo la idea del trencacloques. M’encanta el llenguatge d’en Cabré i la construcció narrativa que fa de les històries: com les peces “aïllades” encaixen a la perfecció. Vaig assistir a una conferència de presentació del llibre i vaig poder gaudir de la seva xerrada sobre la construcció de l’obra. Una joia, com bé dius.

21 09 2012
Botika

No és fàcil de llegir, també vaig aprofitar un moment de pausa laboral per llegir-ho, i em sembla una obra d’art literària, aquest home és un escriptor amb majúscules. I també he trobat gent que diuen que és avorrit i fins i tot una coneguda que el va deixar a mitges….

22 09 2012
viuillegeix

Veí, dormir? quina perdua de temps!

Carmerosanas, i no és la primera vegada que coindidim , no?

SU, NG+ culebrot TV3= Jo confesso? flipant estic, però en fi, tot són maneres de mirar-s’ho. I tu, si alguna vegada decideixes pecar en aquesat religió particular que confesses, fes-ho amb aquets llibre

Roser,també m’agradaria sentir l’autor parlant de la construcció de l’obra, una obra d’enginyeria fina, sens dubte…

Botika, dividirem el món entre els que els agrada el jo confesso i els que no? potser, pero ens estimarem tots igual….

23 09 2012
Laura T.

Jo quan veig el gruix del llibre… em tiro enrere. Però hi ha coses que s’han de probar i no descarto que llegir el Jo confesso en sigui una. Gràcies per la teva recomanació.

23 09 2012
Roser (papi)

El teu comentàri es molt encertat, jo estic amb el JO CONFESSO i haig de “confessar” que no el llegeixo seguit, ho faig a estones, porto 120 pàgines i m’agrada, no puc pensar en llegir-lo seguit el vull assaborir a poc a poc. Seria molt bò escoltar a l’autor com la sort que va tenir la Roser.

25 09 2012
L'Espolsada Llibres

Encara no he gosat…

25 09 2012
Roser (papi)

Jo el vaig regalar quan va sortir a una bona amiga, ella em va dir que no l’havia pogut llegir i me l’ha passat, fa uns dies que l’he començat i estic d’acord amb tu, no es de facil lectura, el llegeixo a estones assaborint tot el que escriu l’autor, de moment puc dir que m’agrada. No se el temps que trigaré en acabar-lo, no tinc pressa, ja he llegit altres obres d’aquest autor i coneixo la seva manera d’escriure, encara que aquest es un xic difirent.
La promoció que es va fer quan es va publicar va fer que molta gent el comprés i ara reposa en la lleixa de les llibreries.

12 10 2012
Montse Fosalba

L’he llegit aquest estiu, el mes d’agost quan tenia vacances. Realment és un llibre esplèndit tot i que entenc que hi hagi molta gent que no s’atreveixi a llegir-lo. S’ha d’estar força avessat a llegir i, evidentment agradar-te aquest autor.
No entenc el comentari que diu que sembla un culebrot de TV3, realment qui diu aixó, crec que no l’ha llegit.

29 11 2012
Maria Victòria

Com molt bé dius, Viu i LLegeix, no és un llibre per a tothom. No he entés mai perqué un llibre de 1000 pàgines ha de fer por … no es menja a ningú, que jo sàpiga, es tracta simplement de gaudir de la lectura, en forma i fons i crec que això, malauradament, hi ha poca gent disposada a fer-ho. Cabré en general, és un escriptor per lectors avançats i avesats a la bona lectura i gran error qui es pensa que és un best seller, aquesta qualificació és quasi un insult … Jo l’he acabat fa unes setmanes i encara en tinc un record molt tendre. Coincideixo en tu en els dos personatges claus que l’acompanyen al llarg de la seva vida, dues peces de plàstic amb vida pròpia que són el dictat de la seva consciència i els seus millors companys.
Ens llegim pel QL !

3 12 2012
IGNASI

Una novel·la excelent de nivell internacional, ambiciosa i complexa. L’inconvenient és que no es pot llegir ajegut. No us ha de fer mandre que sigui tan llarg. L’estructura és molt complexa però molt interessant. Jo ho diu algú, com un puzzle. Jo diria com un RUBIK cub

3 12 2012
Roser (papi)

Ja soc a la pàgina 630, m’agrada molt, però com vaig dir en un anterior comentàri, no el llegeixo seguit, sempre tinc mes d’un llibre sobre la taula de lectura i vaig alternant.
Potser si que hi haurà una divisió entre els que ens agrada el JO CONFESSO i els que no.

18 04 2013
Roda l’any i torna Sant Jordi | Viu i llegeix

[…] història lligada amb fils subtils i fer un viatge a través dels segles de la ma d’un violí, Jo confesso  de’n Jaume Cabrè és el llibre. Però l’heu d’acompanyar d’un regal de temps per […]

24 04 2013
Viu i llegeix

[…] Jo confesso. Jaume Cabré […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: