El govern espanyol i la política de terra cremada

4 12 2012

Perdoneu la ingerència no literària en el blog, però és que ja no puc més. M’indigno a sobre i ho haig de cridar als quatre vents.

Segons la viquipèdia, font inesgotable del saber , política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que pugui ser útil per l’enemic mentre que avança o es retira per una zona. L’estratègia de destruir els subministraments alimentaris de la població civil en una zona de conflicte està prohibida per l’Article 54 del I Protocol de la Convenció de Ginebra de 1977. El passatge en qüestió diu:

Està prohibit atacar, destruir, eliminar o en convertir en inútils objectes indispensables per a la supervivència de la població civil,( ….) amb el propòsit específic de negar-los pel seu valor de subsistència per a la població civil, sigui quin sigui el motiu. »

 La tàctica de terra cremada és una acció que vincula els aspectes militars amb els econòmics i fins i tot psicològics d’una estratègia militar.( ….) Quan s’empra a territori enemic es pretén destruir la voluntat de resistir del mateix mitjançant la intimidació, provocant el patiment a les poblacions locals en destruir les seves propietats i mitjans de subsistència.

Està clar, és una tàctica barroera que pretén destruir la voluntat de resistir. Els governants espanyols fa anys que l’apliquen envers Catalunya: ens capen la butxaca, les comunicacions per terra mar i aire amb Europa, ens volen fer por amb amenaces i despleguen tota una estratègia minuciosament planejada per debilitar-nos, amb prepotència i sense complexes. I ara volen convertir els nostres fills i nets en analfabets de la nostra pròpia llengua. Per aquí no hi passarem.

No se si el Ministre Wert ha llegit el món segons Garp. Una de les múltiples històries parla de l’ Ellen James, una nena a qui el seu violador li talla la llengua per tal que no pugui descriure’l. Però el pederasta, ignorant i matusser, no pensa que la nena sap escriure. La viola i la mutila, però no li trenca la voluntat de resistir, la seva política de terra cremada no li serveix per a res ja que l’Ellen James fa una descripció minuciosa per escrit i el pederasta és detingut . Ministre Wert, està violant els drets d’un poble , ens vol mutilar la llengua però tampoc no trencarà la nostra voluntat de resistir. No tallaran la llengua de Pere Calders, ni de Montserrat Abelló, ni de Joan Margarit. Tampoc la de Mercè Rodoreda. No tallaran la llengua de Jaume Cabré, ni de Marta Rojals ni de Montserrat Roig. Ni de Blanca Busquets ni de Silvia Alcàntara ni de Jesus Moncada . Algú s’atrevirà a tallar la llengua d’Eduard Marquez, de Ramón Solsona o de Teresa Pàmies ? No tallaran la llengua dels meus avis, ni la dels meus pares, ni la meva, ni la dels meus fills. Seguirem parlant, escrivint i sentint en català.

Ministre Wert, no s’ha preguntat com el català va sobreviure prop de 40 anys de dictadura? Som tossuts, i això nostre no és una malaltia, és voluntat de ser. Som i serem.


Accions

Information

5 responses

4 12 2012
Roser

Més ben comunicat impossible.

4 12 2012
carmerosanas

Sí senyora, molt ben dit!!! T’aplaudeixo!

5 12 2012
Laura T. Marcel

Noia, gairebé em vas caure les llàgrimes d’emoció al mateix temps que de ràbia, d’impotència de poder-los fer entendre de dorma educada que no entenem de què van ni què pretenen aconseguir amb aquestes potítiques incoherents, destraleres i …és que no em surten ni els adjectius, perquè m’agafa mal a la panxa!

5 12 2012
Maria Victòria

No podràn amb nosaltres, no es pot callar un poble que s’estima tant la seva llengua i que per salvar-la farà el que calgui i arribarà a on faci falta, com la història ha demostrat àmpliament. Aquest ministre no té ni la més mínima idea de la història del nostre país, si llegis una mica, ho sabria.
NO PASARAN !!!!!!!!!!!!!

6 12 2012
hiniare

Viu, aquesta estratègia en realitat es diu “cortina de fum”: com més pugen les xifres de l’atur, com més terrible és el clam contra els desnonaments, els del PP es tapen les orelles i criden molt molt fort contra Catalunya, fan més i més soroll a veure si la gent es despista i mira cap a una altra banda. Se’ls hi veu més el plumeru que a una estampida d’estruços. No em cal ser clarivident per saber que s’ofegaran en el seu propi verí, o els seus “hilillos de plastilina”.
hiniare

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: