La casa del silenci. Blanca Busquets

27 03 2013

21181 bachVaig anar a una escola on la música era molt important. Em van ensenyar a solfejar i a portar el compàs ( de 2, de 3 i de 4) i la srta Mercè, amb paciència infinita, va aconseguir fins i tot que afinés una mica. De tant en tant hi havia concert,que preparàvem amb gran cerimònia. Ens explicaven qui era l’autor, quins eren els instruments principals i ens posaven l’esperit a punt per que la música ens suggerís alguna cosa. El dia del concert, ens trèiem la bata i, nets i polits, baixàvem al menjador que feia també de sala d’actes. Allà ens hi esperava la directora que presentava el que tot seguit escoltaríem i, amb tota la cerimònia del món, engegava el tocadiscos. Immersos en un silenci sepulcral escoltàvem el concert com si fóssim al Palau i el vivíem com un aconteixement especial en el dia a dia de l’escola. Segueixo cantant fatal, ara em veuria en un compromís si hagués de llegir una partitura, però m’ha quedat el gust per sentir música clàssica, realment vaig aprendre a escoltar-la. Hi ha concerts que m’emocionen , com el concert per a dos violins de Bach, que és un dels protagonistes de “La casa del silenci”.

Sembla ser que Blanca Busquets va créixer en un ambient musical i en aquesta novel•la ha fet la música protagonista. Si mireu el vídeo promocional ella mateixa diu que hi ha quatre veus que construeixen la història al voltant d’un director d’orquestra. Jo m’atreviria a dir ( i ja se sap, com d’atrevida és la ignorància!!!) que la passió per la música és l’autèntica veu de la novel•la. La passió del director, que hi consagra la vida solitària amb divertimentos esporàdics amb amants més o menys duradores.  La passió de Teresa per el seu violi, que la salva d’una vida de fregar escales i de fer de minyona. La passió de la Maria, que si que fa de minyona tota la vida, però sent la música des de la boca de l’estomac i no dubta en distingir un intèrpret amb ànima d’un que no en té, i això que ella no en sap ni un borrall de partitures ni de solfeig!!! . I per últim, la poca passió musical de l’Anna que , sent una virtuosa del violí, toca notes i notes sense ànima , incapaç d’omplir amb la música el buit afectiu que l’acompanyarà tota la vida.

Plena d’ironia, de petits detalls càlids, de tendresa , d’algun contrapunt d’amargor molt ben col•locat , és una novel•la que t’arrossega. Els personatges i la música t’embolcallen i et converteixes en observador silenciós dels moviments acompassats d’una casa on hi bull la passió per la música d’una manera aparentment discreta i silenciosa.

L’exemplar: dedicat per l’autora en el 6e aniversari de l’Espolsada. Sempre és un plaer sentir els autors parlar amb passió dels seus llibres.

El que en diuen per la xarxa

A l’espolsada

La pròpia autora a la seva pàgina web

al blog Us recomano, que tot just descobreixo

en portada

a llibres per llegir

 

 


Accions

Information

4 responses

27 03 2013
Núria Juanico

Vaja, doncs aquest cop discrepo totalment amb tu. A mi no m’ha convençut gens, l’he trobat un llibre massa comercial, amb un estil narratiu simple i fàcil i una història poc atractiva… I és una llàstima, perquè “La nevada del cucut” em va agradar força!

28 03 2013
Laura T. Marcel

Ara m’heu posat en un dilema. Després de llegir la teva ressenya ja me n’anava a la llibreria, però el comentari de la Núria m’ho ha fet rumiar, que no està la butxaca com per arriscar-se. Buscaré la novel·la a la biblioteca perquè m’ha picat el cuc.

2 04 2013
viuillegeix

Núria, benvingudes les discrepancies! jo he trobat que els personatges estven ben lligats i la trama ben trobada.

Laura, sempre es pot llegir de la biblioteca, i si t’agrada, despres comprar-lo!!

18 04 2013
Roda l’any i torna Sant Jordi | Viu i llegeix

[…] una història amb personatges ben travats, un punt d’ironia i una mica d’intriga, el regal és La casa del silenci, de la Blanca […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: