Excusa teletubi

18 04 2013

Poc a poc vaig superant la sequera lectora que ha invait la meva vida aquests últims mesos, però per la total recuperació hauré d’eliminar del tot les restes de sequera escriptora. Em passejo lànguidament per la meva llibreta de notes mirant el que he llegit últimament, pensant a veure què en dic al blog, i tot el que aconsegueixo és ensumar un tou de lletres encadenades, escrites amb una lleugera desgana i que em desperten poca emoció. Podria pensar que és l’astènia primaveral ,amb els dies que està fent , potser colaria i tot. Però no, ja fa dies que la cosa dura. Ho podria atribuir a la manca de temps que pateixo últimament, que m’impedeix llegir intensa i relaxadament, però com diuen els psicoanalistes, donar al culpa dels teus mals a la manca de temps ( o de diners) , és excusa de mal pagador. Excusa Teletubi, en dic jo.

No hi ha excusa, simplement és que he fet lectures que m’han emocionat poc ( no que no m’hagin agradat) i sense emoció no sé escriure, així de fàcil. Però perquè no acabeu abandonant definitivament les visites al blog, us deixo quatre línies dels últims que he llegit

A la caza del amor. Nancy Mitford ***

Comèdia entretinguda i divertida on ens trobem amb la classe alta rural anglesa que es mostren anglesos, mooolt anglesos !. Una família extensa amb un patriarca que marca les normes i es mostra poc tolerant amb tot el que faci olor de nou o estranger

La novel•la es centra en els periples de la noia romàntica de la família a la caça de l’amor, corrent amunt i avall pel món perseguint la passió de la seva vida. Enmig de tal persecució, passa una temporada al sud de França, fent de voluntària per ajudar els refugiats espanyols que arribaven a carretades fugint del feixisme , la guerra i la gana. La seva reflexió de noia anglesa de casa bona és que no entén com els espanyols poderosos i rics no ajuden a tota aquella colla de desgraciats morts de fam i de por “ com es poden deixar abandonats els patriotes quan ho passen tan malament?” es pregunta. L’absurd d’una guerra civil.

Ves a saber on és el cel. Blanca Busquets ***

Una trama intrigant que fa de bon llegir i enganxa . Un pèl forçades les casualitats, però en cap moment els personatges perden al seva credibilitat, i això s’agraeix.

Un grapat de pols. Evelyn Waugh *

Jo m’esperava trobar alguna cosa deliciosa tipus “retorn a Brideshead” i la veritat és que he quedat decebuda amb la història d’una família del countryside anglès, que viu en una d’aquelles cases enormes , poc pràctiques i caríssimes de mantenir, que sovint van en decadència, com les famílies que hi viuen.

La història comença bé, però s’embolica sense sentit i tot plegat es dilueix sense cap mena d’emoció. No m’he cregut cap personatge

Aviat, alguna recomanació de cara a Sant Jordi….


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: