És poesia ? són relats? és una novel·la? llegit i rellegit i encara no se com classificar aquest llibre . No és ben be poesia, però està ple d’imatges poètiques. Són relats que tots junts configuren una història que be podria ser una novel•la. Millor doncs que no hi posi etiqueta i que cadascú la classifiqui en el lloc que millor s’acomodi en el seu cor. Perquè és una història que va directa al cor, emoció pura en vena que sacseja. És la història d’una dona que ha estimat molt, que ha patit molt però se’n va sortint de tot plegat perquè l’han estimat molt . Malgrat tot el patiment que traspua, de fons sempre hi veus un somriure i unes ganes de viure que s’encomanen.
El vaig llegir d’una sentada, un dissabte al matí inusualment tranquil i reposat. I quan el vaig acabar vaig tenir ganes d’acabar de treure capes superflues de la meva vida, de donar un cop de peu a tot el que em fa nosa i acabar de girar la vida com un mitjó per viure intensament malgrat les pors i altres mals que a vegades ens entestem a dur enganxats a la pell.
La Sonia Moll te poesia publicada (Non si male nunc, Empuries ) i un blogque tot sovint visito i que us recomano tant com el llibre.
Viu i llegeix 
Aquesta tarda he estat a la llibreria La Impossible he demanat aquest llibre i m’ha dit que encara no es a les llibreries, veis que tu ja l’has llegit, m’han informat malament?
Hola Roser , doncs sembla que no t’han informat correctament. Jo el vaig comprar en una llibreria per els volts de de Sant Jordi.