Mi planta de naranja lima. Jose Mauro de Vasconcelos

1 07 2013

Un drama com una catedral, ja us ho dic ara, he plorat com una bleda i m’ha quedat un nus a l’estomac.  La veu d’un nen de 5 anys, espavilat i intel·ligent com pocs, sensible i de bon cor, imaginatiu i mogut. Com és d’esperar en un nen despert, acaba plasmant la seva creativitat i fantasia en petites entremaliadures que els seus pares, veins i gemans grans no acaben d’entendre I no només li diuen que és dolent i li fan creure que du un dimoni dins, sino que l’apallissen continuament i amb una contundència que fa mal el cor i et fa dubtar de la naturalesa humana. Entraries al llibre, sacsageries la família i t’enduries el nen per protegir-lo. Relata una vida dura que no hauria d’existir ni en els novel·les. La cosa trista és que sembla que el relat és autobiogràfic.

Dura i tendra a la vegada, es fa difícil de recomanar a les ànimes sensibles

el que en diuen per la xarxa

Libros del asteroide

l’espolsada


Accions

Information

2 responses

2 07 2013
LaMirandolina

A mi també em va agradar molt. Coincideixo amb tu amb el fet d’entrar al llibre, sacsejar la família i abraçar ben fort el nen. Pots llegir-ne el meu punt de vista aquí: http://lanovamirandolina.wordpress.com/2012/01/29/mi-planta-de-naranja-lima/

5 07 2013
L'Espolsada

Tristot, tristot però amb un espai per l’esperança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: