La Tina Vallès retrata personatges quotidians amb més precisió que una càmera de molts megapixels. Te un ull observant la gent que ja voldrien els retratistes més reputats del fotoperiodisme actual. I et porta de la maneta, a tu i al personatge, a travès d’històries curioses, tendres, divertides, tristes o sorprenents, de manera que quan s’acaba la història has incorporat un trosset de vida al teu bagul d’experiències, com si haguessis entrat per un moment al túnel màgic que et du a viure experiències noves amb gust de cosa coneguda. O experiències conegudes que et sorprenen com si fossin acabades d’estrenar .
Les que més m’han agradat són les que , com en un altre got d’absenta, es limita a observar i narrar l’anar fent d’un personatge. M’he deixat portar per la seva ploma àgil i aparentment fàcil i he anat saltant de vivència en vivència, des de l’esclat d’un moment en que tot surt sense aturardor, fins al pànic per una piuladissa, passant per un voler-se mirar de lluny amb la por al part (i al que vindrà) enganxat a la pell.
Ara que s’acosten les vacances, és un bon temps per obrir parèntesis i fer-hi cabre algun llibre de la Tina Vallès
Viu i llegeix 
A mi també m’ha agradat molt. Ja havies parlat molt bé de la Tina com a narradora i l’has encertat de ple.
Gràcies per la confiança en el que escric i pels elogis. Bon estiu!
La Tina és única a l’hora de descriure històries quotidianes sobre el dia a dia, i ho fa amb una gràcia especial. Tinc ‘El parèntesi més llarg’ a la tauleta de nit i li vaig fent una ullada de tan en tan, els seus relats es posen molt bé sobretot abans d’anar a dormir.
Excel.lent PARÈNTESI, tots els contes amb les preferències personals de cadascú.
No et perdis SENSE ALÈ de la Josefa Contijoch.
[…] dels blogs , amb el ganxet sota les pedres i em van enamorar el Maic, el got d’absenta i el parèntesi. M’agrada que els autors em deixin espai, que no m’ho expliquin tot, que insinuïn amb traç fi […]