Aquest libre em va arribar a travès d’un dels intercanvis de llibres que es fan a les trobades presencials del quellegeixes. Són intercanvis sorpresa, emboliquem els llibres amb paper de diari, els apilem i cadascú n’agafa un ( o tants com n’ha portat) A vegades cauen autentiques perles fruit de la generositat quellegista, i a vegades són llibres que mai hauria comprat o agafat d’una biblioteca i que sovint sorprenen agradablement.
A la Rosa Momtero l’he llegit a El Pais i no estava a la meva llista d’autors pendents, però m’ha agradat llegir aquesta novel·la. Es podria dir que és una novel·la policíaca amb un toc d’humor, una bona dosi de denúncia social i amanida amb una mica de reflexió sobre les relacions humanes i els estereotips que en fem.
Els ingredients? Un segrestat, un vell anarquista que amaga moltes històries sota el seu posat de jubilat respectable, un jove a ultrança en tots sentits, polis i politics corruptes, el canibal, un actor que no estan en el seu millor moment … I al centre de l’huracà, la protagonista, veient com la vida se li capgira de dalt a baix , esperant enfonsar-se, però no, es veu que el que necessitava era una bona sacsejada per recuperar-se a ella mateixa. Moraleja de la història: estigues alerta,que quan menys t’ho esperes, et retrobes a tu mateix, i això sempre és una bona notícia .
Ara que venen temps de platges i viatges amb temps d’espera, La hija del canibal pot ser una bona opció per passar una bona estona
Viu i llegeix 
Deixa un comentari