Madame Bovary. Gustave Flaubert

21 08 2013

Com sempre, ressenyar un clàssic és una gosadia i quasi una impertinència, però també com sempre, no em tallo i deixo anar el que m’ha suggerit la lectura.

Ahir, mirant la tele vaig veure un anunci d’aquests en que t’ofereixen un crèdit instantani, només t’enlluernen amb la quantitat de diners i com de fàcil és obtenir-los sense mencionar el petit detall que un dia o altre l’has de tornar. Qui es fixa en aquestes menudències davant el plaer immediat d’una butxaca farcida per complir els teus capricis? I vaig pensar, justa la fusta, la pocapena de l’Emma Bovary hauria estat feliç a cavall del segle XX i XXI, amb aquesta mena de crèdits o fonent-se la visa or per satisfer tots els capricis pensant que Deu ( o el seu marit o l’herència del sogre) proveirà, gastant desaforadament en coses que no necessita , intentant omplir un buit que les sedes més precioses o els regals més fastuosos no podran omplir mai.  Te una set de felicitat quasi malaltissa i és incapaç de trobar-la amb el que té.  I n’arriba a tenir de coses i d’experiències que la podrien assedegar!!!. Però no te aturador i com que és incapaç de frenar s’acaba llençant a la rampa final sense pensar ( perquè ho hauria de fer, si no ho havia fet mai abans? )  en l’estat de desolació anímica (i econòmica) amb que queden el seu marit i la seva filla.

Però l’Emma no és més que una víctima, com tantes dones de la seva època. Es casaven per canviar de vida, generalment hi havia poca tria i si no eren maltractades es sentien prou afortunades. I les que pensaven que tenien dret a ser felices buscant alguna cosa més, eren les que queien en un pou de melangia en veure’s atrapades per la societat i el matrimoni com a única sortida possible de la seva vida.

Quina sort haver nascut dona a  l’últim terç del  S XX!!. Triar la vida que vols i si t’equivoques poder-la canviar és un luxe relativament recent per a una dona, i mira per on si se m’acudeix gastar desaforadament, també puc passar pel banc a veure què m’ofereixen, però no patiu, que llegiré la lletra petita i ja miraré de no fer bestieses, però no prometo res…..

La lectura del llibre, una delícia, un plaer dels que si et porten a la felicitat momentània a cost zero (el llibre era de la biblioteca)

 El que en diuen a la xarxa

 de tot… només cal invocar-la i sant google us en parlarà dies i dies

 

Advertisements

Accions

Information

One response

9 12 2013
Emma. Jane Austen | Viu i llegeix

[…]  Repeteixo, com posar-se a parlar d’un clàssic? Com parlar d’un llibre que fa 200 anys que es llegeix, s’analitza i es critica cadascuna de les seves 500 pàgines ? Com parlar d’Emma, la jove guapa, intel•igent i rica, amb una llar agradable i un temperament feliç? Què puc dir que no s’hagi dit ja? Ben poca cos, certamanet, i més desprès de fer-ne la lectura conjunta al quellegeixes, amb la moderació digne de matricula d’honor que ha fet la lilacwine, una autèntica fan i lectora de Jane Austen . Ens ha anat donant material complementari dels costums del moment, ens ha fet un resum de les critiques més conegudes i ha complementat la lectura amb fotos, música , pel•licules… vaja un bonus track de luxe. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: