Els germans Burgess. Elisabeth Strout

8 10 2013

M’he trobat amb una novel•la de personatges. Si, d’aquelles en que els protagonistes, que són diversos i variats, van evolucionant i van prenent força. Els perdedors i guanyadors de l’inici de la novel•la no són els mateixos que els del final, res ni ningú no és el que sembla a primer cop d’ull.

En Zach és un adolescent que està autènticament perdut a la vida , i en un acte desmenjat i sense motiu aparent, fa un gest que és interpretat com una provocació per la comunitat musulmana del seu poble. Però ell no volia provocar, de fet, no volia res. La única cosa que li passa és que està espantat de la vida. Espantat de fer-se gran i no trobar el seu lloc, espantat per una mare que no troba mai res ben fet i nomes fot crits … La mare, la Susan, i els oncles, en Bob i en Jim, també han passat per una vida de por i de desconcert, i la seva vida ha girat al voltant de la mort per accident del seu pare quan eren petits. Un accident estúpid del que no parlen mai però que guia les seves vides i les tenyeix de por i d’incertesa.

Cap als dos terços de la novel•la hi ha un moviment de peces inesperat, el que la Marina Espasa en va dir, a l’ARA llibres “un gir argumental que ens va fer saltar de la cadira amb irritació”. Jo més aviat diria que surt a la llum alguna cosa que canvia la perspectiva de les relacions entre germans. Es punxa la bombolla artificial que els havia embolcallat sempre i tots es recol•loquen i acaben ocupant el lloc que els corresponia dins l’equilibri familiar. Aquest gir argumental és un exemple d’una de les meves teories vitals de pa sucat amb oli: la teoria dels mobles d’ikea. Quan, muntant un ikea, poses una peça en un lloc que no toca o de la manera que no toca, costa més acabar el moble. Potser, fins i tot , que l’acabis muntant , però sempre hi haurà alguna cosa que no encaixarà. Però… quan col•loques la maleïda peça tal com toca,tot quadra harmònicament: els calaixos tanquen,el sofà no balla, tot funciona. Traduït a les relacions humanes: quan un es manté al seu lloc, (o s’hi posa una vegada l’ha trobat, que no sempre és fàcil) les coses i la gent del voltant es recol•loquen i tot és més natural. Quan hi ha friccions, és que hi ha algú que està confós, que no està al seu lloc, i el que hi ha al voltant no encaixa…, si un no està al seu lloc, sempre hi haurà un calaix que no tancarà del tot.

 

Una curiositat de la novel•la. Crec que mai havia llegit una novel•la on algun dels protagonistes fos optometrista, en aquest cas la Susan. Mestres, advocats, arquitectes, policies, detectius, escriptors, actors, mestresses de casa, farmacèutics…. tot el que volgueu, però d’optometrista, mai ni un. I com que soc del ram, doncs me n’alegro! Per cert, sabeu que demà, 9 d’octubre és el dia mundial de la visió? Fa dies que no us feu una revisió? Si fa més de dos anys, ja podeu anar passant, que si se s’espatlla la vista, adéu lectura!

El que en diuen per la xarxa

A l’ara llegim

A l’espolsada hi trobareu l’argument una mica més detallat

 

 

 


Accions

Information

7 responses

9 10 2013
Núria Juanico

Molt molt d’acord amb tu. És una novel·la de personatges, de l’estil d”Olive Kitteridge’, que demana una lectura pausada i profunda per viure a flor de pell totes les seves circumstàncies.

11 10 2013
L'Espolsada Llibres

Els enyores… jo tinc moltes ganes de rellegir-la per gaudir dels petits detalls tal com em va passar amb l’Olive Kitteridge.

23 10 2013
Susanna

Noia, la teva teoria dels mobles d’Ikea m’ha deixat estupefacta!
Ens veiem aquest divendres a L’Espolsada?
Per cert, pas mal la falca de la revisió de la vista, eh! Hi haurem de pensar!

Petó, abraçada i bones lectures!
SU

23 10 2013
viuillegeix

Su, és que últimament he posat algunes peces a lloc a la meva vida i he pogut comprovar la teoria 100% !!

23 10 2013
Susanna

No saps com ho celebro! Visca Ikea i les peces a lloc!
Petons i abraçades!
SU

10 11 2013
jordi1973

Bon llibre i bona ressenya. L’he llegit i l’he trobat força bo. M’agrada molt la simbologia del moble Ikea i la comparació amb els sentiments. Està molt ben trobat i la veritat és que hi estic d’acord.

21 11 2013
ELS GERMANS BURGESS, d’Elizabeth Strout | Tot és una mentida

[…] 2.Ressenya en el bloc Viu i llegeix. Fes clic aquí. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: