The marriage plot(La trama nupcial ) . Jeffrey Eugenides

27 11 2013

Universitaris americans als anys 80, per tant , de la meva quinta tot i que la meva vida universitària poc va tenir a veure amb la que explica el llibre. Però l’època si i hi he reconegut alguns hàbits que semblen dels pleistocè inferior. Era una època de fer temps al costat del telèfon esperant la trucada “d’algú” , de quedar dia hora i lloc amb una certa anticipació i d’esperar a palplantat sense saber si qui esperes ja ha vingut i ha marxat o encara no ha arribat, de viatges en els que ningú no sabia on paraves, a menys que escrivissis una carta o et gastessis una petita fortuna amb una trucada. Època de cabines telefòniques i d’ arrambar monedes per les trucades. Època en que les mentalitats es començaven a obrir de manera generalitzada, però les malalties mentals encara eren tabú.

En aquest context d’època ens trobem a l’últim any de carrera, quan estan a punt de graduar-se. S’engeguen les veus dels tres protagonistes explicant la seva versió de la seva pròpia història. Dos nois enamorats de la mateixa noia, la Madeleine. En Leonard bipolar, brillant i seductor a vegades, un autèntic infern quan cau al pou. En Mitchell, ple de dubtes i eternament enamorat d’ella: l ‘ha seguit, admirat i idealitzat des del primer any d’universitat, sempre mantenint una distància, la que ella li marcava. Però sempre al seu costat, apareixent donant suport i ajuda quan ho necessitava. L’amic etern i fidel.

No entraré en detalls de l’argument, que per a mi és quasi el de menys.  M’han interessat i atrapat els personatges, que es van dibuixant els uns contrastant amb els altres i es van reconeixent i creixent a mida que avança la novel•la. Et recorden la força d’una època de la vida en la que realment tot està per fer i tot és possible. I això, no m’ho negareu , te una força que pot arrasar amb tot, fins i tot amb els propis projectes.

No he conviscut mai amb un bipolar, però m’imagino que es deu assemblar molt al que presenta . Deu ser així, o pitjor. Com estar atrapat dins teu i no veure cap escletxa per on treure el cap. Un infern que es transmet sense dramatismes.

El que en diuen per la xarxa

una ressenya professional a microrevista on hi trobareu el per què del títol, entre altres coses

A La lectora omnivora no li acaba de fer el pes, hi ha gustos per tot!!

Més anàlisi de la novel·la a al bookhunterblog

Advertisements

Accions

Information

3 responses

27 11 2013
Marga Losantos

L’acabo de començar i la teva ressenya em fa venir més ganes de llegir-la. Ja han aparegut els tres personatges protagonistes, així que em deixaré endur per les seves històries, per la seva manera d’enfocar la vida, diferent a la nostra, encara que en el fons compartíssim preocupacions, il·lusions i neguits.

28 11 2013
L'Espolsada

A mi em va agradar moltíssim, la tinc pendent de ressenyar. Que bé q escriu i descriu la vida interior dels personatges.

10 01 2014
Susanna

Caurà, caurà. Gràcies al teu apunt que ho he decidit. Em feia molta por que em decebés, després del meravellós record que tinc de “Middlesex”, però l’acabaré llegint…
Una abraçada! Sí, ja sé que vaig tard, però la vida no-blogaire em porta de corcoll!
SU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: