Reparar els vius. Maylis de Kerangal

8 12 2015

Es marfa difícil recomanar aquest llibre. És terriblement dolorós i molt poètic. Toca la mort de cara, en la seva vesant més crua: un nano de dinou anys mor en un accident de cotxe, un cop al cap el deixa en estat de mort cerebral, que és una mort que costa d’entendre, però és tan real com l’aturada del cor. A l’hospital s’inicia el protocol d’informar la família i de proposar la donació d’òrgans acompanyat de  la cerca de receptors i la complexa organització per fer-ho possible. El plantejament és totalment bufff, fa mal  al cor de pensar-ho. i podria ser escabrós, però és poètic i dolç en molts moments.

El dolor és present constantment, el dolor dels pares, la ràbia, la impotència, la incomprensió, la frontera que travessen quan saben de la mort del fill que els porta a un món d’on no hi ha retorn.  Com ho afronta el personal de l’hospital,  que ha de conviure contínuament amb aquest dolor, fer d’amortidor en el primer moment, presenciant uns pares que passen els pitjors moments de la seva vida, acompanyant-los delicadament  tot mirant de protegir-se ells mateixos de l’ona expansiva del dolor.

La novel·la és calidoscòpica, capítols curts, com espiant els diferents personatges, el pare, la mare, en Simon poc abans de morir, la germana, la nóvia, però també el metge, l’enfermer, el coordinador de les donacions i els cirurgians que van a fer les extraccions. També la Claire, que espera un cor. Cadascun d’ells deixa anar la seva dosi de dolor, alguns amb explosions insuportables de presenciar, aquell dolor que no t’atreveixes ni a imaginar que pot existir, d’altres com a part de la seva vida, una rutina que els incomoda, però que assumeixen de manera valenta i serena com a part de la feina, amb els seus dubtes, però molt professionals i a la vegada càlids.

Acaba amb el primer batec del cor d’en Simon al cos de la Claire. Una transmissió de vida.

 

El que en diuen per la xarxa+

A ca l’Espolsada, on en van fer club i no hi vaig poder anar

a Núvol, ens en parla al Maria Victòria Herrero

A tot és una mentida

l’editorial ( Angle editorial)


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: