Especulo

5 05 2018

Un dia com avui, en fa 53, va néixer la C i al gener en farà 20 que no hi és.  Com se celebren els aniversaris dels que van deixar la vida a mitges i moltes preguntes per contestar?

Fa tant de temps que no hi és, que mai no vaig tenir ni un número de mòbil ni un email seu. Sempre ens havien separat 600km i ens trucàvem i ens enviàvem cartes, ho vam fer des de ben petites fins una setmana abans de que ella morís. Converses per parlar  de tot i de res. Quan,  amb la malaltia a dins, per telèfon li preguntaves,  “qué tal?” sempre contestava “ estupendamente” i tot seguit posava a parir a qui fes falta. La meva guerrera índia.  La que em va explicar per telèfon el seu primer part, pocs dies abans del meu primer part “ tu pide epidural según entres, que luego no hay tiempo y duele la de Dios, y pensar que las indias iban a parir solas al bosque y volvían tan anchas, que bobas hemos sido, nos lo hemos tragado todo”  ho treia tot així, de cop  sense deixar posar cullerada, fent-me pixar de riure. I l’altre trucada  poc després del segon part “ Nuri, cariño, hoy te voy a dar la tarde, el niño precioso, pero  tengo un cáncer  y mañana empiezo con la quimio, ya te cuento”, pim pam, a boca de canó.

De vegades em pregunto com seria ara. Tindria Facebok? ens enviaríem tonteries per watsapp? ens escriuríem per email? seguiríem fent uns dies de vacances juntes, almenys un cop cada dos anys, amb família o sense? O ens hauríem distanciat? S’hauria tenyit les canes? Seguiria amb la seva mala llet matinal? Amb els anys s’hauria fet activista feminista o hauria entrat al grup de “ ni machismos ni feminismos” ? M’hauria trucat l’1 d’octubre? Seguiria dibuixant? Hauria reprès la feina quan els nens haguessin estat una mica més grans? Especulo que si, sens dubte, segur, si, no ho crec, probablement, seguríssim, guerrera segur, si, si, si.

 

https://viuillegeix.wordpress.com/2008/10/24/vida-i-llibres-corazon-tan-blanco/

Anuncis

Accions

Informació

One response

5 05 2018
mondeparaules

No ens queda més que especular, quan els que hem estimat se n’han anat massa d’hora. Però sempre podem pensar “al seu favor” : que sí, que seguirien essent com els vam conèixer, que la vida hauria respectat allò que ens els feia tan imprescindibles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: