Una novel•la que avança en espiral al voltant de la mort d’un poble , de la mà d’un munt de personatges d’un món que ja no existeix. Amb la Carlota de Torres com a fil conductor, apareixen tots els personatges de l’auca: senyors, menestrals, peons, meuques, beates, artistes, alcaldes corruptes i guardiacivils… Tots units per l’anar i venir dels llaüts amunt i avall de l’Ebre, carregats de lignit, d’esperances, d’odis i de ressentiments. Vides que llisquen entreteixides, marcades per les mines i el riu, trencades per la guerra civil i per la destrucció del poble que acabarà inundat per un pantà.
Diria que està molt ben escrit, tot i que el llenguatge s’acaba fent una mica ampul•lós, qüestió de gustos,ves. Diria que la història és bona i que els personatges estan ben trobats i ben retratats,diria que és una mot bona novel·la, però no ho dirè perquè per a mi no ho ha estat, hi he trobat a faltar alguna cosa que m’estirés. La lectura sempre ha avançat en paral•lel a la meva vida sense tocar-me cap fibra, com un concert de jazz virtuós que no ha estat capaç de fer-me bellugar ni un peu per seguir el ritme.
El que he trobat boníssim és la tria dels noms i malnoms dels personatges, aquí us en deixo alguns dels més sonors: Honorat del Rom, Estanislau Corbera, Joanet del Pla, , Arquimedes Quintana, Nelson, Romualdo Lopez , Ciriaco Fernandez( aquests dos, són guardiacivils, evidentment) , Horaci Planes, Manolet de Ribes, guardia Bernardino, Jaume de Torres, Estefania d’Albera, Llorenç de Veriu, Nasia Palau, Isadora Rubió, Teresa Solanes, Nicomedes Taverner, Francesc R omaguera, Atanasi Resurrecció .
El que en diuen per la xarxa alguns a qui els ha tocat més que a mi
En Tibau
el bloc de butxaca
tot un bloc dedicat a la novel.la, com a part d’una assignatura de literatura
Camí de sirga. Jesús Moncada
Una novel·la que avança en espiral al voltant de la mort d’un poble , de la mà d’un munt de personatges d’un món que ja no existeix. Amb la Carlota de Torres com a fil conductor, apareixen tots els personatges de l’auca: senyors, menestrals, peons, meuques, beates, artistes, alcaldes corruptes i guardiacivils… Tots units per l’anar i venir dels llaüts amunt i avall de l’Ebre, carregats de lignit, d’esperances, d’odis i de ressentiments. Vides que llisquen entreteixides, marcades per les mines i el riu, trencades per la guerra civil i per la destrucció del poble que acabarà inundat per un pantà.
Diria que està molt ben escrit, tot i que el llenguatge s’acaba fent una mica ampul·lós, qüestió de gustos,ves. Diria que la història és bona i que els personatges estan ben trobats i ben retratats, però tot i així he trobat a faltar alguna cosa que m’estirés. La lectura sempre ha avançat en paral·lel a la meva vida sense tocar-me cap fibra, com un concert de jazz virtuós però que no m’ha fet ni bellugar un peu per seguir el ritme.
El que he trobat boníssim és la tria dels noms i malnoms dels personatges, aquí us en deixo alguns dels més sonors: Honorat del Rom, Estanislau Corbera, Joanet del Pla, , Arquimedes Quintana, Nelson, Romualdo Lopez , Ciriaco Fernandez( aquests dos, són guardiacivils, evidentment) , Horaci Planes, Manolet de Ribes, guardia Bernardino, Jaume de Torres, Estefania d’Albera, Llorenç de Veriu, Nasia Palau, Isadora Rubió, Teresa Solanes, Nicomedes Taverner, Francesc R omaguera, Atanasi Resurrecció .
El que en diuen per la xarxa alguns a qui els ha tocat més que a mi
En Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/2009/12/cami-de-sirga-de-jesus-moncada.html
el bloc de butxaca
http://blocdebutxaca.blogspot.com/2009/10/cami-de-sirga-de-jesus-moncada.html
tot un bloc dedicat a la novel.la, com a part d’una assignatura de literatura
http://cds-vergesmartirs.blogspot.com/
Si busqueu una novel•la romàntica del segle XXI, prou ben escrita i amb personatges ben travats, el somriure de les dones fa el fet. L’aroma de Paris, un petit restaurant, passejades per la riba del Sena, un llibre que aixeca els ànims de la protagonista, petites llibreries que organitzen trobades amb escriptors, una editorial, un escriptor misteriós, un ex impresentable, una amiga incondicional, algunes mentides…. Ingredients que es van barrejant per bastir una història que em van fer passar una estona agradable en un viatge de feina francament insuls. Almenys el trajecte d’anada i tornada el vaig passar distreta i relaxada immersa en la historia.
