Les coses bones que té no són ni el talent literari de l’autor ni la seva habilitat fent el retrat dels personatges. Per contra, he trobat notable la capacitat de mantenir l’atenció del lector, la capacitat de tramar històries impossibles que t’estiren una pàgina darrera l’altre. I també té de bó la denúncia als maltractadors de dones, a les xarxes d’influències i de poders embolicats que poden acabar destrossant una vida. Tota denuncia és poca i si la sèrie serveix per fer reflexionar a la societat, benvinguda sigui, encara que ens presenti una societat on els bons són molt bons i els dolents els hi falta poc per portar banyetes de dimoni i un tatuatge a la galta on hi digui “soc dolent del cagar”.
Vaig llegir els homes que no estimaven les dones encuriosida no només per l’èxit que està tenint a tot arreu, sinó també per l’entrevista de l’hora del lector a companys de Stieg Larson en els seus tràfecs de periodista d’investigació compromès. Em va impressionar el seu compromís perseguint el feixisme i la manera com diuen que va escriure les novel•les: d’un lot de 5 històries començava amb el primer capítol de cadascuna de les 5, després el segon, i així fins el final, tot un cervellet l’home. La quarta la va estripar, i la que sembla que es publicarà properament si els seus hereus no s’estiren del monyo, serà la cinquena.
Jo amb la segona he acabat la sèrie. La primera bé, ja dic, com a lectura que enganxa, és una lectura d’entreteniment acceptable. La noia que somiava ja em va semblar excessiva. Les situacions desbordants i el retrat de personatges increïbles van deixar d’estirar-me i no invertiré el meu temps en el palau dels corrents d’aire, que en el meu palauet particular m’esperen, pacients, molts altres llibres.
El que en diuen per la xarxa
L’entrevista a l’hora del lector
I com sempre els de Polonia que se’n foten del mort i de qui el vetlla. Aquí presenten els succedanis d’Empar Moliner, Pere Gimferrer, Maruja Torres i Màrius Serra parlant de l’últim llibre de Stieg Larsson. Bé, de fet, cadascú parla del que vol.
En el blog “ corre la voz, violencia contra las mujeres”
L’editorial destino
El que en diu la Viqui de l’autor
El mes passat, la lectura conjunta del Ql va ser 
Una historia força emocionant on els sentiments hi juguen un paper important.”La tribu” que un es tria com a família, hi hagi lligams de sang o no,és la que t’ajuda a tirar endavant i superar moments difícils de la vida. La part final la trobo una mica ensucrada. Siguem realistes, un no passa d’una depressió de cavall a un estat de felicitat i benestar en tres mesos.
Un homenatge a la capacitat d’adaptació i a l’ instint de superació. Una tragèdia personal explicada sense dramatismes. Sorprenent veure com la força dels costums ancestrals pot portar a una vida denigrant . Admirable comprovar que la valentia i intel•ligència d’una noieta , acaba vencent les tradicions, almenys pel que fa a ella mateixa.
Viu i llegeix 