About a boy, Nick Hornby

4 01 2009

2-punts5

Histories d’inadaptats socials. Un Peter Pan que viu de rendes i amb ganes de lligar es fa passar per pare solter perquè troba que així les dones el troben més atractiu. Així comença una relació d’amistat amb un nano totalment descol•locat del món, amb una mare hipie que la única cosa que aconsegueix és que el nano sigui un inadaptat social.





Carn d’olla, Jaume Cabré

4 01 2009

2-punts5Història d’un barri de Barcelona als anys 70. Galeria de personatges que es barregen de paraula i pensament





La canción de Dorotea. Rosa Regàs

3 01 2009

2-punts5Relació entre la mestressa i la dona que li guarda la casa de camp: mentides, trucades misterioses, robatoris…acaba creant un clima de misteri i angoixa. Dos mons totalment oposats que es toquen només per un punt. El que és assenyat en un, no té cabuda en l’altre. El que és passió en l’altre, es mira amb recel i enveja en l’un. Final fluix.





Ácido sulfúrico, Amelie Nothomb

3 01 2009

2-punts4

Una critica dels reality shows portada a l’extrem. Al principi, la idea del reality show que presenta em semblava tan repugnant que vaig estar a punt de deixar-lo a mitges, però l’autora té un estil planer que enganxa i sembla com si t’hipnotitzés. No hi ha res de creïble en tot plegat, només lo borrega que és la audiència de la TV, lo borregos que som tots.





El consol, Anna Gavalda

3 01 2009

2-punts3Una historia força emocionant on els sentiments hi juguen un paper important.”La tribu” que un es tria com a família, hi hagi lligams de sang o no,és la que t’ajuda a tirar endavant i superar moments difícils de la vida. La part final la trobo una mica ensucrada. Siguem realistes, un no passa d’una depressió de cavall a un estat de felicitat i benestar en tres mesos.





L’últim patriarca, Najat El Hachmi

3 01 2009

2-punts2Un homenatge a la capacitat d’adaptació i a l’ instint de superació. Una tragèdia personal explicada sense dramatismes. Sorprenent veure com la força dels costums ancestrals pot portar a una vida denigrant . Admirable comprovar que la valentia i intel•ligència d’una noieta , acaba vencent les tradicions, almenys pel que fa a ella mateixa.





El noi del pijama de ratlles, John Boyne

3 01 2009

2-punts1

La història és colpidora, és una visió diferent d’uns fets tan intensos que han donat i donaran per molta literatura . La manera com està escrita és ben bé com et pot parlar un nen de 10 anys, sense filigranes literàries, amb un llenguatge planer i senzill. Potser és per això que enganxa i passa tan ràpid