Intercanvi de llibres

3 06 2010

Temps de crisi. Cal estrènyer el cinturó i re-aprofitar les coses tant com puguem… perquè no reutilitzar els llibres que hem llegit ? Aquesta és una idea que em persegueix fa temps i poc a poc va agafant forma al meu voltant. Així, aquesta setmana he participat en dos intercanvis de llibres.

El primer: Amb els quellegistes

Dissabte passat vam fer la trobada bimensual del QL ,sense altre motiu que el de fer-la petar una estona i intercanviar llibres. Vem quedar a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers. La Giralluna, la nostra gestora d’idees particular, diligent com sempre, venia equipada amb pins identificadors, que ens va anar repartint a mida que anàvem arribant.

Una vegada vam ser els 17 de colla ( 15 damisel•les i 2 gentilhomes) vam entrar a visitar la biblioteca davant la mirada sorpresa de treballadors i usuaris. S’hi respirava un ambient d’estudi impressionant ja se sap, s’acosten els exàmens….

Desprès de la breu visita a la biblioteca, vam anar cap al bar. L’Escaleta va remoure totes les taules del bar i amb el seu somriure encantador va fer canviar de lloc als pacients clients. Així va ser com vam aconseguir seure tots 17 al voltant d’una taula.

Van sortir punts de llibre ( la Hiniare venia carregada!) que van córrer de ma en ma. Van sortir els llibres d’intercanvi, que també van circular i van anar trobant el seu destí a mans d’un nou quellegista.

I després, xerra que xerra, el temps va passar volant, i poc a poc va anar desfilant tothom mentre l’Escaleta recol•locava les taules, com si fos un tetris, per tal de que la xerrera arribés a tothom ….

Una altra tarda agradable de bon humor i xerrant de llibres.

El segon : amb els companys de feina

A la feina, hem organitzat una nova societat, que hem anomenat SAIL: Societat Autogestionada d’Intercanvi de Llibres, sense ànim de lucre i amb ànim de reutilitzar llibres que crien pols a casa. La idea és crear un espai on es puguin deixar i recollir llibres: cap invent nou, un bookcrossing acotat.

De moment som 21 els que ens hi hem apuntat, i ja tenim un raconet amb una caixa plena de llibres per triar i remenar… fa goig la cosa!!

Aquí teniu la normativa per si algú la vol copiar i crear altres SAILs en el seu centre de treball, centre cívic, escola de la canalla, club de canasta o on sigui

Normativa

1.- L’espai SAIL s’ubica a la sala …….

2.- Pot ser membre de la SAIL tothom qui vulgui intercanviar llibres.

3.-Quota d’entrada: 1 llibre. La primera vegada que participis en l’intercanvi de llibres hauràs de deixar 2 llibres i te’n podràs endur 1. Les següents vegades en podràs agafar tants com en deixis. D’aquesta manera ens assegurem que sempre hi haurà llibres per triar i remenar.

4- Els llibres poden ser en català, castellà, anglès o qualsevol altra llengua que pugui tenir interès per a la societat. La temàtica i gènere pot ser diversa: novel•la, teatre, poesia, assaig ….

5.- No cal que en el mateix moment que t’enduguis un llibre en deixis un altre, però no deixis passar més de 2 o 3 dies fins a deixar un altre llibre.

6.- Porta bons llibres, que t’hagin agradat o que pensis que a algú altre l’hi poden agradar, així ens assegurem que tots tindrem bons llibres per triar i remenar.

7.- Qui porti llibres infumables serà obligat a recitar contes i poemes de …….. ( aquí hi podeu posar el nom de l’escriptor que més ràbia us faci) a… (aquí hi podeu posar un lloc emblemàtic i públic de l’edifici)

8.- Només per tenir un registre dels llibres que entren i surten: apunta el llibre que deixes ( autor i títol) a la llibreta que trobaràs a l’espai SAIL.

9.- Marca també a la llibreta el llibre que t’endus.

10.- Llegeix i disfruta

Doncs apa, que tinc feina amb tants libres nous





Trobada de quellegistes amb Eduard Márquez

25 01 2010


Dissabte a la tarda, com a cloenda de les lectures conjuntes dels llibres de l’Eduard Márquez al quellegeixes?, ens vem trobar una colla de quellegistes amb l’autor.

Entre la colla venia camuflada de quellegista, una altre autora, la Carme Torras. També hi van venir la hinaire, la carla, l’admina, la vemalfe, l’helenabonals, la lilacwine, la iaia, l’escaleta, labruixaqueballa, la  rateta i la  giralluna, que va ser la que va montar el sarau.

Lloc de trobada: el bar del MNAC. Quan hi vaig arribar ja eren una bona colla. La giralluna i l’Eduard feien conxorxa amb els del bar perqué ens deixessin un espai una mica més reservat, i evidentment, ho van aconseguir.  Vem passar a la sala-menjador i ens vem anar col·locant a lvoltant d’una taula llarga. Labruixaqueballa i la giralluna, diligents i ràpides, es van atrevir a fer-nos de cambreres, amb la promesa per part nostra, de no demanar coses gaire complicades  tipus “cafeamblletdescafeinatdesobre, amblletdescremadaisucreroig,  gotllargsobretotilalletquenocremi”. Unavegada repartits els cafes i les aigües, l’Eduard va començar la seva lliçó magistral, explicant-nos, fil per randa, tot el procés de creació de La decisió de Brandes, des del moment en que va llegir una noticia al diari que li va encendre la llumeta, fins el dia que l’editora li va suplicar que hi poses puntsiaparts. Tres anys llargs de  madurar la idea, documentar-se, trobar una estructura , un to i  escriure , escriure i escriure. Ens va tenir prop de dues hores embadalides (quasi tot dones, s’ha de dir, l’únic representant del gènere masculí: l’escaleta) i ens va fer riure molt. És  teatrero  i divertit, l’home, i ja se sap, això a les dones ens encanta. I als lectors i lectores també ens encanta trobar-nos davant d’un escriptor amb ofici, crític amb la seva feina, creatiu i preocupat per escriure llibres dignes i de qualitat  per als seus lectors. Vaig sortir convençuda de que almenys hi ha un escriptor al món que es preocupa per els seus lectors, i des d’aquí li vull donar les gràcies.

A les set ens van fer fora del bar. Cap problema, una hora a peu dret al carrer mentre la fèiem petar, l’Eduard Márquez i la Carme Torras signaven algun llibre i  fèiem la foto de grup ( LLUIIIISSSS). La festa va acabar amb el ja tradicional intercanvi de llibres-sorpresa embolicats amb paper de diari i la sensació d’haver passat una tarda molt agradable amb una colla d’amics.

Et voilà, aquí unes quantes fotos

ja fa dies que ho dic, el ql? no fa més que donar satisfaccions !!





Lectures, trobades i intercanvis

9 07 2009

13 rue del quellegeixesEl mes passat, la lectura conjunta del Ql va ser Les set aromes del món, de l’Alfred Bosch. Del llibre en diré poca cosa:  em va costar acabar-lo, té coses bones i em quedo amb el primer i els dos darrers capítols.

Del que volia parlar-vos és de la lectura conjunta, moderada per l’amic veidedalt, que va animar l’escala de veins a base de bé tot fent participar a l’Alfred Bosch, no només en l‘espai cibernetic del QL? sinò també en la trobada presencial que vem fer, ja no sé quin dia, en  un café de Barcelona.  Aqui us enllaço amb les fotos que han penjat al QL?

Vem ser una bona colla de quellegistes, 3 hores de xerrera  només interrompuda per l’intercanvi de llibres. Tots, obedients, vem portar dos llibres embolicats amb paper de diari, per allò de l’anonimat i el reciclatge, els vem posar en una bossa, i la ma presuposadament innocent de l’autor insigne que ens acompanyava, els va anar repartint. Hi vaig deixar dues novetats de l’ultim St Jordi, ja llegides i païdes, i em vaig endur cap a casa un Alberto Moravia i un Leonardo Sciascia.  Encara no els he llegit, però aquest estiu segur que cauen. M’encanta renovar la biblioteca.

La Giralluna, que apart de llegir, té traça fent “recorta, pega y colorea” ens va obsequiar amb un retrat del veinat que ens va deixar a tots bocabadats. Segons ella, “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidencia”. Amb la realitat real potser no hi té semblança, però ha retratat la realitat del forum amb precisió de cronista. Us hi poso algunes vinyetes perquè us feu una idea

13 rue sencer

el vei fotent crits

l'optometrista de capçalera

Només puc dir que vaig passar una tarda magnífica amb la sensació d’estar entre amics de tota la vida, tot i que a la majoria era la primera vegada que els veia. Es veu que la lectura uneix més que moltes famílies