entrevista a Lo cantich

14 09 2014

A la revista digital literària lo cantich, la Sílvia Romero fa entrevistes a blogaires, i aquest estiu m’ha tocat a mi. Si fa dies que passeu per aquí, no hi descobriteu  gaire novetats, però aquí us la deixo

Què puc avançar-vos sobre un blog que es presenta amb aquest títol? Viu i llegeix. El nom ja ho diu tot, no trobeu? Però si a més hi afegim el subtítol, “M’agrada llegir”, està clar que aquesta entrevista es convertirà en una molt grata conversa amb la persona que hi ha rere Viu i llegeix

1. Si et sembla bé miraré d’anar per ordre. Com acabo d’esmentar el teu blog duu per títol Viu i llegeix, i entenc que aquesta és una declaració de principis: ets incapaç de concebre la vida sense la lectura. És aquesta la intencionalitat del teu missatge en decidir el nom del blog?

El nom del blog ve del nickname que vaig adoptar quan em vaig donar d’alta alQuè llegeixes?. La veritat és que no me’l vaig pensar gaire, em va sortir i després em va agradar i aquí s’ha quedat. Per a mi és un binomi indestriable: els llibres alimenten la vida i la vida es pot conformar segons el que llegeixes.

2. De fet, i també tal com he comentat més amunt, el subtítol que acompanya a la sentència Viu i llegeix és “M’agrada llegir”. I aquesta afirmació gairebé sembla una resposta al blog que tens com a enllaç quasi preferent, el conegudíssim Què llegeixes. Quina vinculació t’uneix a aquest blog tan visitat i amb tanta participació?

Em vaig registrar al quellegeixes el primer dia que va obrir portes, el 23 d’abril de 2008 i hi he participat molt activament. Puc dir que em va enganxar literalment des del primer moment que hi vaig posar el nas. Un univers on només es parlava de llibres, del fet lector, de manies amb les lectures, de recomanacions i d’antirecomanacions… un petit paradís per a lectors empedreïts, vaja!! Un espai on he trobat ànimes lectores bessones que hem coincidit en gustos i ens hem anat alimentant les pròpies llistes de recomanacions. Gent a qui he conegut a través de gustos literaris compartits, que després ens hem trobat i ens hem acabat fent amics. Els llibres uneixen més que moltes famílies.

     De fet el blog va començar al novembre del 2008 com una extensió dels comentaris que feia en el quellegeixes.

     3. Continuem per ordre. En l’apartat “Em presento” comentes, per parlar de tu mateixa, que ets dona i ets lectora, i que a partir d’aquí no cal gaires més presentacions. Creus que conèixer la persona que hi ha rere un blog literari pot fer que els seus lectors s’hi endinsin amb idees prefixades?

La veritat és que no necessàriament. Hi ha blogaires que utilitzen el blog com a part de promoció de la seva feina. Generalment són gent de lletres, periodistes, crítics, llibreters, escriptors, poetes, etc., que utilitzen el blog com una manera més d’expressar-se i per donar-se a conèixer en aquest món. És una eina fantàstica de promoció i difusió. Jo he conegut escriptors i llibreries a través de blogs i després me n’he fet “clienta” incondicional perquè els he anat coneixent prèviament a través del que en llegia en el blog.

En el meu cas, la meva intenció del blog és purament lúdica. M’agrada llegir, m’agrada escriure sobre el que em fa sentir el que llegeixo i m’agrada compartir-ho. No vull “promocionar-me” i penso que al lector del blog no li aporta res saber com em dic, on visc i a què em dedico. De totes maneres, com que hi ha entrades que no són estrictament literàries, en algun lloc hi ha alguna pinzellada de la meva feina i de la meva vida que fan de marc o excusa per alguna cosa que vull explicar. I les fotos també em “retraten”. La majoria són fotos que he fet jo de llocs i coses que m’agraden i fins i tot hi ha fotos d’algun membre de la família…

     4. Però… continuem amb aquest tema de l’anonimat. En realitat hi ha molts blogaires que no indiquen el seu nom en el blog, però que a causa de la tasca que fan o de les trobades que se celebren, acaben coneixent-se els uns als altres. Llavors: és realment efectiu, aquest anonimat?

     Com et deia a la resposta anterior, no m’he plantejat l’anonimat com a objectiu, simplement passa que saber qui sóc no aporta res al blog ni al lector. La meva feina no té res a veure amb els llibres i la lectura i de bon començament no em venia de gust barrejar els dos mons. Tenint-los separats he pogut escollir a qui mostrar la meva identitat real en el mon blogaire i a qui mostrar el meu alter ego literari en el món real. Desfer l’anonimat no em suposa cap problema.

5. Hi ha un altre apartat, “Lectures 2014”, on esmentes el títol que estàs llegint en aquests moments i també els títols de llibres que has llegit al llarg d’aquest any. Però m’ha cridat l’atenció (i corregeix-me si estic equivocada), que dels llibres que detalles en la llista “Fa poc he llegit” només un parell tenen l’enllaç cap al teu comentari sobre la lectura. La pregunta és òbvia: publiques un post de totes les lectures que fas? En cas afirmatiu pressuposo que aquests títols estan pendents de ser comentats, però en cas negatiu… què et fa decidir a comentar o no comentar una lectura?

Aquest any 2014 és de sequera lectora i, degut a la feina, tinc poc temps per dedicar al blog, o sigui que és poc significatiu. Si mires la pestanya de lectures anteriors, hi ha la llista de tot el que he llegit, i diria que més del 90% dels llibres estan ressenyats, ja sigui amb entrada pròpia o amb entrada col·lectiva. Miro de ressenyar tot el que llegeixo, sempre que en pugui dir alguna cosa positiva. Si és un llibre que no m’ha agradat gens, generalment no en parlo.

6. Ja que has parlat de l’apartat “Lectures anteriors”, comentem-lo. En ell fas la relació de títols per anys, i dins de cada grup els catalogues i valores. Aquesta valoració, intentes que sigui objectiva i que es basi en criteris literaris i estilístics, o bé et mous per criteris subjectius?

Criteris totalment subjectius!! El meu blog no és de crítica literària, això els hi toca als professionals que estan formats en aquest tema. Podria dir que el meu blog és de crítica emocional, si és que això existeix. És una mica psicoanalític: parlo de les emocions que m’han despertat els llibres, altra cosa no sé fer.

     7. I ara anem al teu “Índex d’autors”. Hi faig un cop d’ull i em crida l’atenció, sobretot, que en general només hi ha un títol per autor. Deixant de banda, està clar, algunes excepcions d’escriptors i escriptores que potser són els teus autors de referència. Això és així? Vull dir: el fet que del nom d’un autor trobem diversos títols de llibres implica que és un dels teus escriptors consagrats i que llegeixes, si pots, tot el que trobes d’ell?

     Les repeticions corresponen, efectivament, a autors que m’agraden molt: Javier Marías, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Ian McEwan, Jaume Cabré, Janette Winterson, Jane Austen, Eduard Márquez….. però crec que no hi ha cap autor a qui li hagi llegit tot.

8. És evident, pel que he pogut constatar en aquesta immersió que he fet en el teu blog i per tot el que ara hem estat comentant, que Viu i llegeix no és un mer passatemps. Sabries dir-me quantes hores, aproximadament, li dediques al llarg de la setmana?

     Més que un passatemps, ha estat una vàlvula d’escapament del dia a dia atabalat, una manera de distreure les neurones i una mirada al món lleugerament diferent. No t’ho sabria quantificar, però sí qualificar: hores nocturnes i de caps de setmana principalment.

     9. Una pregunta que sempre faig, i tenint en compte que tu coneixes molts altres blogaires no puc saltar-me-la, és sobre les anècdotes. Perquè segurament des que vas iniciar la teva activitat amb Viu i llegeix te’n deus haver trobat amb més d’una i més de dues. N’hi ha alguna que ens puguis explicar, bé perquè sigui curiosa, o bé divertida o increïble?

La millor experiència del blog, apart de la satisfacció personal d’escriure i de saber-me llegida (no fotem, que això agrada, eh?) és la gent que he conegut, ja sigui en trobades col·lectives o en petit comitè. Per exemple, ens vam començar a seguir amb el blog de l’Espolsada i vaig veure que corresponia a una llibreria real. Un dia m’hi vaig presentar a conèixer la llibretera i blogaire i ara la majoria de llibres els compro allà i fins i tot m’he apuntat al seu club de lectura. I no em cau al costat de casa, precisament, que haig de fer uns 40 km per anar-hi, però paguen la pena.

També he conegut gent que ha contactat amb mi a través de comentaris al blog amb qui finalment he establert una relació personal estreta.

     Una altra cosa xula que m’ha passat és que alguns autors de qui havia parlat bé d’algun dels seus llibres m’han convidat a presentacions de llibres posteriors i he tingut l’oportunitat de parlar amb ells.

Un pou infinit de satisfaccions…

10. Hem arribat al final de l’entrevista. Moltes gràcies per dedicar-me el teu temps i felicitats pel blog. I ara és el teu moment estrella: vols afegir algun comentari? Hi ha alguna pregunta que esperaves que et fes i que no he plantejat?

Només agrair-te que t’hagis fixat en el meu blog.

Sílvia Romero i Olea

Romero i Olea, Sílvia.
«Viu i llegeix»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol – Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>

ISSN 2014-3036-N.24





Cinc anys

8 11 2013

13_10 firanticEn broma, en broma, per aquestes dates, dia més dia menys, fa 5 anys que comparteixo a la xarxa el que em fan sentir els llibres. 

Més de 88000 visites, 282 entrades, 1452 comentaris ( quina xerrera teniu, tots plegats!!!) ,  150 autors i gairebé 200 llibres comentats ….. El que més aprecio d’aquests anys i del que m’ha aportat el blog, és la gent que m’ha permès de conèixer: un luxe i un tresor amb el que no comptava quan va començar aquesta petita aventura.

Si voleu celebrar amb mi aquest aniversari, prepareu-vos la vostra beguda preferida ( ja sigui te, cava o un bon vi) i us la beveu a la  salut de tots els que encara anem llegint.Jo buscaré un vinet negre de la terra i brindaré a la salut de tots vosaltres . 

I no us talleu, segui entrant, triant i remenant!!!!

SALUT I BONA LECTURA





Llegir, escriure….

13 07 2012

Només dues entrades en els dos últims mesos. La vida em té una mica entretinguda i les meves neurones lectores i escriptores han demanat, molt amablement això si, si podien agafar-se una mena de jornada reduïda. I és clar que amb la de satisfaccions que m’han donat al llarg de la vida, sempre tan diligents i aplicades, no m’he pogut negar a la petició. I així estic, amb alguns llibres a mig llegir, alguns de llegits de fa dies i amb el comentari perdut, picotejant d’aquí i d’allà.

Ara que la neurona escriptora encara no ha acabat la seva jornada d’avui ( divendres tarda i treballant, aquesta neurona no sap gaire on penja el llum) aprofitaré per fer un repasset a les últimes lectures

El lugar del aire. Dinaw Mengestu. Recomanació quasi obligatoria de la meva llibretera de capçalera, que no m’ha decebut gens ni mica. El Jonàs és una mica com la protagonista de Brooklyn, una ànima solitària que no sap ben bé què busca. Un personatge desemparat, dels que t’acullen. La Fe en va parlar molt bé en el blog de l’espolsada

El sol dels Scorta. Laurent Gaudé. L’inici et fa suar i quasi que sents els grills de l’estiu mediterrani. Els Scorta són una família italiana molt arrelada a la seva terra àrida. Tenen uns lligams molt forts entre ells, fruit de les penes i dificultats. Hi ha una escena d’un dinar familiar que m’ha robat el cor. Recomanable de totes totes.

Relectures de classics de la meva vida, La plaça del diamant i el Ronda naval sota la boira . Un plaer compartir-los a les lectures conjuntes amb els amics quellegistes. En acabar el Ronda Naval vam fer una trobada a Vilassar ( veieu la foto?), en un txiringuito fantàstic, on vam llegir contes relacionats amb el mar. El 28 de juliol farem una ruta Rodoreda per Barcelona amb la colla quellegista. Si algú s’hi vol apuntra, que xiuli i li explicaré com fer-ho. Com més siguem, més barateta serà la ruta.

Vaig llegint poesia diversa ( Joan Margarit, Rosa Leveroni, Montserrat Abellò, Maria Mercè Marçal, Martí Pol…) cada dia un poema només llevar-me, una manera de començar el dia amb energia i un bon somriure.

Per útlim, però no per això menys important, us explicaré que diumenge passat vaig assisitir a la presentació del llibre Històries veïnals, obra col·lectiva coordinada per el benvolgut i molt estimat veidedalt, liante de primera que té la virtud d’engatussar el personal de blogville per anar organitzant saraus diversos. Refotets, companys, la selecció d’històries és de nivell i estimula la meva neurona lectora que ara està en hores baixes. Van caient històries, un dia una, un dia l’altre, sense ordre ni concert. Una bona lectura per endur-vos a la platja i llegir entre remullada i daiquiri.

La neurona escriptora fa estona que m’avisa que ha esgotat la jornada laboral, i que si encara no li ha caigut el llapis és per el respecte que em té i nosequè diu de tants anys de coneixença. Doncs apa, anem plegant que no cal forçar una bona entesa, i menys amb una neurona.





aParaula’m

9 05 2012

aParaula’m: A raons que rimen ens han convocat als actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Any de la paraula viva.

La meva paraula és

Rosella: puntet vermell de memòria, pinzellada en el cel de la infantesa





Relats conjunts. Gronxador

29 04 2012

La Viu, a vegades, també escriu, i ara s”estrena amb els relats conjunts. Una inicitiva en la que cal escriure a partir del que ens suggereix una imatge. Cada mes hi ha una trentena de blogaires que hi diuen la seva. Un exercici curiós i divertit que dona bona collita.  Potser serà una flor que no farà estiu o potser m’hi enganxo, ves a saber.

La mare obre la porta. Acompanya la clau amb un gest conegut d’apretar i aixecar lleugerament la porta perquè cedeixi el pany. Entrem acompanyades per l’angoixa i ens rep el pis fosc i silenciós. A ma dreta , el quarto fosc, la mare hi va directe a donar el llum de la casa. Obrim els llums del passadís. A una banda, el despatx de l’avi que fa anys que és en silenci, a l’altra, la cuina, el menjador i la galeria, on el silenci ha anat entrant poc a poc a mida que entraven teranyines a l’enteniment de l’avia. Ara el silenci és absolut. Només objectes que remouen records.

Obrim les persianes de la galeria. Entra un sol tebi de tardor. Sobre la llarga taula de menjador algú ha buidat armaris i ha deixat les caixes de fotografies i altres objectes que piquen directe la campana de la memòria. La caixa de llauna de caramels Viuda Solano, encara amb tots els botons que convertíem en jugadors de futbol sobre aquella mateixa taula o en joies precioses que l’avia, en un no res muntava en braçalets impossibles o arracades rialleres. I el tub de fusta de les agulles de mitja, amb roses pintades que han aguantat una vida d’anar amunt i avall, testimoni mut de jerseis teixits a l’ombra del pi, any darrera any . A mig estiu, el ritual es repetia: Nurieta preciosa, aquesta any has crescut un pam, vine que et prenc les mides, em sembla que es portarà el verd, t’agrada aquest que he comprat? M’apamava l’esquena , treia la llana i començava a fer mitja. No marxis lluny que faig la primera passada i vull veure com et queda. M’asseia al seu costat al gronxador i seguia, hipnotitzada, els seus dits ràpids mentre m’explicava alguna història i teixia el fil dels records que m’han portat a la vida adulta.





Lectura conjunta de Ronda naval sota la boira de Pere Calders

27 03 2012

Durant les tres primeres setmanes d’abril, tindré el goig i la satisfacció de moderar la lectura conjunta del Ronda naval sota la boira al quellegeixes.

Som 22 els que tenim pasatge per aquesta aventura, tots preparats per el naufragi més surrealista i  divertit de la literatura catalana.  Apa, aneu fent les maletes que el viatge comença aviat.

T’hi apuntes ?  Les normes de participació són molt simples: llegeix, disfruta i comenta.





Històries veïnals

11 03 2012

Les històries veïnals de can malerudeveuret han arribat a la dècima edició, i el molt respectable Veidedalt té ganes de celebrar-ho muntant una festa amb tots els blogaires que han fet i desfet històries. I com que el vei és bon xaval, ha obert el guateque a tot blogaire que s’hi vulgui apuntar. A mi ja m’hi ha reclutat. Algú més del barri s’hi apunta?

Passeu per casa el vei i ell us ho explicarà amb tot detall