Heu jugat mai al joc del diccionari? Es tracta de que un agafa un diccionari, diu una paraula i els que juguen han d’inventar-se una definició el més versemblant possible. Després entre totes les definicions, incloent la verdadera, tothom vota la que li sembla bona. Guanyes un punt si endevines la del diccionari i un punt per cadascú que t’ha votat la teva. Pot arribar a ser molt divertit.
Al QL fa temps que hi ha un fil amb aquest joc i han sortit una pila de definicions que són dignes d’apareixer al Diccionari general de la llengua inventada
Us poso les que més gràcia m’han fet o les més votades entre els quellegistes.
ABABOLERA.- Sala de festes i de jocs d’entreteniment on hi sona música sueca
APEQUINAR.- v. intr. adoptar progressivament una persona les característiques d’un gos pequinès, a causa d’una convivència perllongada
AREGAR.- Descriure amb enganys maliciosos el trajecte a recórrer per adreçar algú a un destí desitjat.
BALANITIS.- Balena de mida petita, en un diminutiu afectuós utilitzat en el llenguatge dels pescadors
BLASTEMA.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment
BORAFORA.- Sortida, acudit sense solta ni volta
CIMICI.- Extremament fí, delicat. Sensible a les menors impressions
CLASC.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment.
CLISTRÓ.- m. Del verb “clissar”. Forat petit i circular practicat en una paret o envà per tal de poder controlar dissimuladament el que s’esdevé a l’altre costat. Sin. Espiell
DÀFNIA- m i f fig. Pàmfila, persona amb poca empenta, aturada, lenta en obrar i gens decidida.
EPITECA.- Lloc que conté una gran col•lecció de fets i personatges heroics dignes de ser l’assumpte d’una epopeia. Tant els fets com els personatges s’hi troben organitzats i es mantenen en dipòsit. Alhora, es classifiquen, es conserven i estan a disposició de tothom qui els vulgui consultar o hi vulgui intercanviar impressions.
ESBALDREC.- Convulsió esporàdica i violenta dels músculs que provoca moviments irregulars localitzats en un lloc concret o per tot el cos
FILÍPICA.- Carta o epístola que Sant Pau adreçà als filipencs, exhortant-los a perseverar en la fe i en la unitat, basada aquesta en la humilitat i l’abnegació. I és que, com el gentilici (fili-pencs) dels destinataris indica, l’apòstol pensava que eren uns fills (espirituals) una mica penques
FRAMENOR.- frare de menor importancia degut a la seva curta estatura, que resulta menor a la standar exigida per cada ordre monàstica
LLEPET.- Llepada breu i melindrosa, pròpia de senyoretes cursis, donada a un gelat, caramel de pal o similar, tot parant esment a no tacar-se els llavis i a no treure excessivament la llengua. Exclou tot plaer veritable produït per la menja llepada, que es fon (cas del gelat) abans de poder ser assaborida per la damisel•la en qüestió.
LLETRERA- Recipient destinat a contenir tot tipus de grafismes emprats per a composar conceptes i idees amb més o menys senderi que, alhora, combinats entre ells generen nous conceptes, al seu torn amb més o menys senderi. El recipient esmentat està el•laborat de matèria abstracta i intangible per tal de permetre encabir-hi tot el que la imaginació universal i microeterna estigui disposada, fins i tot engrescada, a concretar
MUSAR.- v. i. Del substantiu musell. En la parla de les valls més orientals dels Pirineus, tafanejar, per posar el musell on no et demanen. Altre sinònim : furetejar
NORRIS.- -Paraula que es diu entre dents quan la parella pregunta “què deies?”
NYÈBIT.- Nom amb connotacions iròniques per descriure un dibuix pretesament artístic que és un bunyol, una piltrafa.
PIAFAR.- Acció de parlar de forma desmesurada, sense control, sense seny, sense sentit i amb el to de veu alt, agut i escandalós. Dit també de parlar pels descosits.
PASTRÓ- Dit del plat constituït per una massa espessa i de difícil digestió, resultat d’un procés de cuinat incorrecte. Per extensió, i figuradament, persona pesada i difícil de digerir per la seva excessiva verbositat
SOLIPSISME.- Atac de nervis que recorda una força desfermada de la natura
VISQUERCÍ.- Donat a celebrar a tothora els èxits propis i aliens indistintament, vociferant estridentment visques, a diferència de l’hurrací que proclama els mateixos fets exclamant hurres
XACAR.- Castellanisme provinent de chacar, d’on prové el cognom Chacón, xacó en català, un tipus de jaqueta en desús.
XICOL.- Esvoranc vertical de traça irregular de petites dimensions produït per l’erosió. 2 Clenxa mal pentinada, plena de desviacions. Els fills d’en Vicenç duen sempre el cap enxicolat
Les definicions són de Carla, escaleta, giralluna, Helenabonals, la laia, midori, Rateta, Vainte i viuillegeix, tots plegats quelegistes aviciats 😉
Les que més m’agraden són APEQUINAR i VISQUERCÍ, i a vosaltres?
