Llegim o no llegim?

8 02 2012

Diuen que la gent no llegeix. Jo no m’ho acabo de creure, ja que cada dia hi ha més soroll llibresc a la xarxa. Mireu, mireu la vidilla que hi ha

  • El quellegeixes ha arribat als 11000 usuaris registrats en menys de 4 anys. Impressionant.
  • llibres per llegir, el fòrum de lectors que va néixer sota el paraigües de la UOC, fa uns mesos es va tirar a la piscina i va obrir les portes a tots els lectors. Ja passen per els 1200 usuaris i va creixent !.
  • Compromesos amb la lectura és una pàgina web de L’Associació Catalana per al Foment de la Lectura que treballa per la protecció i promoció de la lectura. La seva idea és aglutinar tots els que comparteixen l’objectiu de fomentar la lectura, siguin empreses, lectors, escriptors, mestres i treballar plegats per un món més lector. Tot just acaben de treure el nas a la xarxa: llarga vida al compromís per la lectura!
  • el blog de lletres, l’hiperblog de les lletres catalanes per excel·lència, té enllaçats 235 blogs literaris( 235!!!!!!!), tots en català, i si un és bó, el seu veí encara ho és més.

I tots piulen i xiulen al twiter i al facebook, o sigui que si algú no sap què llegir, que s’ho faci mirar!!!

Anuncis




El veí de dalt recomana i dedica

20 10 2011

….  una ressenya magnífica d’un llibre magnífic

Gràcies, veí.





3 anys de vida i llibres

11 10 2011

Tot just ara fa 3 anys va començar aquesta petita aventura amb una declaració quellegista solemne. Entremig han passat 218 entrades, 157 llibres, han tret el nas prop de 45500 visitants que han deixat mil-i- pocs comentaris:  déu n’hi dó quina xerrera tenim tots plegats!

El que més m’ha agradat de la vida blogaire ( i de la vida quellegista, no cal dir-ho) és la coneixença d’altres blogaires i quellegistes, a travès de les pantalles o en vivo y en directo. Un plaer , amigues i amics.

Per celebrar tan insigne aniversari us convido a tots a llegir el que més us vingui de gust. Apa, afanyeu-vos que passo llista i a qui enxampi sense llibre paga penyora.





Una cosa xula

3 02 2011

Ahir em va passar una de les coses xules que em podien poden passar com a blogaire que tecleja sobre llibres: un autor que m’agrada molt va convocar una colla de blogaires, per agrair-nos la difusió espontània que hem fet dels seus llibres i per presentar-nos la darrera novel•la. Una cosa informal. Una cerveseta i quatre patates. L’home i la seva editora estaven preocupats per si el fet de convidar-nos i de regalar-nos el llibre ens incomodava o ens ho preníem com un intent de retallar la nostra llibertat . Jo no sé la vostra, però la meva llibertat d’expressió blogaire no es posa en joc per una cervesa i un llibre. Els agraeixo el gest perquè m’encanta prendre’m una cervesa en companyia i parlar de llibres. I m’agrada encara més que em regalin llibres. I regalar-los jo, sobretot si m’han emocionat. I les novel•les d’aquest home m’han emocionat totes.

No em vaig poder resistir, vaig començar-lo al tren,  de tornada a casa, amb el somriure posat després de la vetllada fantàstica. I aquest matí he estat temptada de trucar a la feina dient que estava malalta per quedar-me a casa a acabar-lo. Maleïda responsabilitat adulta, a quarts de sempre ja era al despatx , i ara que torno a ser a casa i acabo de tancar la jornada materno laboral, no m’hi posaré perquè cauria en voler-lo acabar i el trasbals que hi endevino em trauria la son, cosa que no em convé gens ni mica. El tinc aquí al costat, a la portada dues mans en una esquena, una abraçada muda que m’esperarà fins diumenge. Em reservo la tarda sencera i recomençaré per la primera frase, de les més colpidores que he llegit mai.

L’últim dia abans de demà, quan l’acabi us ho explico, com sempre.





75 setmanes a la llista dels més venuts

8 10 2010

Aquesta setmana, fullejant el suplement de cultura de La Vanguardia on cada setmana hi ha la llista dels més venuts m’he adonat que l’Olor de Colonia de la Sílvia Alcàntara fa 75 setmanes que està entre els 10 llibres més venuts.  Això és quasi un any i mig. Sense parafernàlies ni muntatges de màrketing: només una història impecablement escrita i el boca orella de lectors entusiasmats.

Felicitats Sílvia!!!

 





Diccionari general de la llengua inventada

5 09 2010

Heu jugat mai al joc del diccionari? Es tracta de que un agafa un diccionari, diu una paraula i els que juguen han d’inventar-se una definició el més versemblant possible. Després entre totes les definicions, incloent la verdadera, tothom vota la que li sembla bona. Guanyes un punt si endevines la del diccionari i un punt per cadascú que t’ha votat la teva. Pot arribar a ser molt divertit.

Al QL fa temps que hi ha un fil amb aquest joc i han sortit una pila de definicions que són dignes d’apareixer al Diccionari general de la llengua inventada

Us poso les que més gràcia m’han fet o les més votades entre els quellegistes.

ABABOLERA.- Sala de festes i de jocs d’entreteniment on hi sona música sueca

APEQUINAR.- v. intr. adoptar progressivament una persona les característiques d’un gos pequinès, a causa d’una convivència perllongada

AREGAR.- Descriure amb enganys maliciosos el trajecte a recórrer per adreçar algú a un destí desitjat.

BALANITIS.- Balena de mida petita, en un diminutiu afectuós utilitzat en el llenguatge dels pescadors

BLASTEMA.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment

BORAFORA.- Sortida, acudit sense solta ni volta

CIMICI.- Extremament fí, delicat. Sensible a les menors impressions

CLASC.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment.

CLISTRÓ.- m. Del verb “clissar”. Forat petit i circular practicat en una paret o envà per tal de poder controlar dissimuladament el que s’esdevé a l’altre costat. Sin. Espiell

DÀFNIA- m i f fig. Pàmfila, persona amb poca empenta, aturada, lenta en obrar i gens decidida.

EPITECA.- Lloc que conté una gran col•lecció de fets i personatges heroics dignes de ser l’assumpte d’una epopeia. Tant els fets com els personatges s’hi troben organitzats i es mantenen en dipòsit. Alhora, es classifiquen, es conserven i estan a disposició de tothom qui els vulgui consultar o hi vulgui intercanviar impressions.

ESBALDREC.- Convulsió esporàdica i violenta dels músculs que provoca moviments irregulars localitzats en un lloc concret o per tot el cos

FILÍPICA.- Carta o epístola que Sant Pau adreçà als filipencs, exhortant-los a perseverar en la fe i en la unitat, basada aquesta en la humilitat i l’abnegació. I és que, com el gentilici (fili-pencs) dels destinataris indica, l’apòstol pensava que eren uns fills (espirituals) una mica penques

FRAMENOR.- frare de menor importancia degut a la seva curta estatura, que resulta menor a la standar exigida per cada ordre monàstica

LLEPET.- Llepada breu i melindrosa, pròpia de senyoretes cursis, donada a un gelat, caramel de pal o similar, tot parant esment a no tacar-se els llavis i a no treure excessivament la llengua. Exclou tot plaer veritable produït per la menja llepada, que es fon (cas del gelat) abans de poder ser assaborida per la damisel•la en qüestió.

LLETRERA- Recipient destinat a contenir tot tipus de grafismes emprats per a composar conceptes i idees amb més o menys senderi que, alhora, combinats entre ells generen nous conceptes, al seu torn amb més o menys senderi. El recipient esmentat està el•laborat de matèria abstracta i intangible per tal de permetre encabir-hi tot el que la imaginació universal i microeterna estigui disposada, fins i tot engrescada, a concretar

MUSAR.- v. i. Del substantiu musell. En la parla de les valls més orientals dels Pirineus, tafanejar, per posar el musell on no et demanen. Altre sinònim : furetejar

NORRIS.- -Paraula que es diu entre dents quan la parella pregunta “què deies?”

NYÈBIT.- Nom amb connotacions iròniques per descriure un dibuix pretesament artístic que és un bunyol, una piltrafa.

PIAFAR.- Acció de parlar de forma desmesurada, sense control, sense seny, sense sentit i amb el to de veu alt, agut i escandalós. Dit també de parlar pels descosits.

PASTRÓ- Dit del plat constituït per una massa espessa i de difícil digestió, resultat d’un procés de cuinat incorrecte. Per extensió, i figuradament, persona pesada i difícil de digerir per la seva excessiva verbositat

SOLIPSISME.- Atac de nervis que recorda una força desfermada de la natura

VISQUERCÍ.- Donat a celebrar a tothora els èxits propis i aliens indistintament, vociferant estridentment visques, a diferència de l’hurrací que proclama els mateixos fets exclamant hurres

XACAR.- Castellanisme provinent de chacar, d’on prové el cognom Chacón, xacó en català, un tipus de jaqueta en desús.

XICOL.- Esvoranc vertical de traça irregular de petites dimensions produït per l’erosió. 2 Clenxa mal pentinada, plena de desviacions. Els fills d’en Vicenç duen sempre el cap enxicolat

Les definicions són de Carla, escaleta, giralluna, Helenabonals, la laia, midori, Rateta, Vainte i viuillegeix, tots plegats quelegistes aviciats 😉

Les que més m’agraden són APEQUINAR i VISQUERCÍ, i a vosaltres?





Premis populars de la catosfera

13 07 2010


La Rita, l‘Helena i la Susanna han proposat el blog Viu i llegeix al premis populars de la catosfera a la categoria de blog de crítica literaria.  Gràcies per la confiança.

Si us agrada, el podeu proposar  afegint un comentari aqui