L’altra. Marta Rojals

31 01 2014

– La veo distraida..

Distraida, diu, serà carallot,el tio,  no hi soc, que no ho veu?  L’Anna m’ha raptat i ara com li ho explico jo, a aquest? M’he quedat penjada  de la no empatia de l’Anna, d’aquest aire fred i distant, d’aquest càlcul constant per refer rutes de la vida. D’aquesta distància escèptica  que tan poca premsa te avui en dia . Del sumar matrícules i cardar mecànicament tot fent càbales mentals i posant comptadors a zero cada nosequant.

I si li dic, m’hauré de passar dues sessions justificant que l’Altra és com una mena d’alien que se m’ha fotut a dins. Ja el puc sentir “ que le sugiere?,  por què cree que es tan importante esta chica?”, no , si encara li hauré d’explicar que l’Altra no és la meva nova nòvia, si no que és la prota d’un llibre… però que sap aquest de llibres??, ell que es passa el dia aquí assegut  a la seva butaca escoltant les neures dels tarats com jo: una cama sobre l’altre, mans entrellaçades sota la barbeta, somriure professional i anar fent preguntes o aguantant silencis. Li somric amb aire absent i em torna el somriure, però no dic ni piu, avui em sembla que llençaré els 40 € de la sessió, no tinc ganes de parlar del que em fa bullir la sang . Collons, amb la Rojals, que escampa ràbia, culpa  i nosequantes coses més amb l’excusa de la novel·la. És com una bufetada, l’Anna aquesta , que sembla una mosqueta morta, polida,  endreçada i treballadora, però és com un mirall en el que hi veus reflectides les parts més fosques o més dolces de tu mateixa. Malgrat les distàncies, en el fons a tots ens passen les mateixes coses pel cap. I hi ha coses que no confessarem mai, ni a l’home aquest que tinc al davant , a qui tampoc no li he explicat mai que durant un temps, la única que m’entenia era , també, una gosseta desvalguda del pati veí. I ara, què? com li explico l’abducció que he patit amb l’Altra? Podria començar per l’enveja que sento davant d’una llenguatge que engresca i tiba d’un fil aparentment planer que quasi hipnotitza. O pel perfil complicat de l’Anna, que teela… “ Quants enganys s’han de sumar per obtenir un oblit?” el seu mantra, tot mil·limetrat, tot contingut, tot ordenat, fins que.

I jo ? hores de teràpia, fins que. M’aixeco, tot i que encara falten 20 minuts per l’hora, però ja he passat massa hores buidant el pap. Em mira sorprès, s’aixeca i em dona la ma.

– Un placer Dr D , ja he alliberat la meva altra, ara toca viure

I marxo. Per sempre.

el que en diuen per la xarxa..

(i aquestes si que parlen del llibre)

L’Espolsada  que ja en deu haver venut un munt

shhht, està llegint





Matí de reis

6 01 2014

NTC_4731Matí de reis tranquil, això és el que passa quan la canalla creix. Tot i que els habitants de casa són uns ganàpies, els reis continuen deixant els regals a la nit i si s’oblidessin de les xuxes, els ganapies en qüestió es tornarien republicans de totes totes.  Els Borbons no ens fan cap falta, però deu nos en guard de deixar de confiar en Ses Majestats els Reis d’Orient!!

Mentre fem gana per els canelons de  la mare, que podrien optar per algun estel Michelin  sense cap mena de dubte, m’entretinc a fer balanç de les lectures de l’any  i a remenar les llistes de lectors  de confiança per anar configurant la meva llista de desitjos per el 2014.  Al facebook de l’espolsada  hi ha també la interessantíssima llista dels més venuts al 2013, en català i en castellà.  Alguns ja els he llegit, d’altres ja estan a la llista d’espera.  Ja sabeu que l’Espolsada és aquella estranya llibreria on NOMES hi venen llibres i on t’enduries el 80 % del que hi ha exposat i el 100% del que et recomana la llibretera , per això la seva llista dels més venuts no te res a veure amb les llistes dels mes venuts del FNAC o del CorteIngles, i per això val la pena agafar el cotxe i anar a passar unes hores a la llibreria a remenar llibres tranquilament abans de decidir quin serà el proper botí de lectures.

Espero que els reis i la vida sigui generosa amb vosaltres i que tingueu un 2014 ple d’hores per  viure i llegir al costat de qui més us estimeu.





Roda el món i torna al born

23 12 2013

11_12 Nadal jpgRoda el món i torna al born. Refrany que indica que, encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al lloc d’origen o al punt més cèntric.

Tristament sembla que els retrògrads del país estan tornant al seu born particular , al seu punt de partida que alguns il•lusos pensàvem que havien abandonat quan va morir el dictador. Però som allà mateix, amb lleis que ens atenallen i ens retallen llibertats que han costat anys i lluites de molta gent.

No em vull deixar embolcallar per el núvol gris del front que avança per l’oest i per la dreta més fosca, de reüll veig traços que em recorden les imatges en blanc i negre de la meva adolescència i veig que farà falta tota la força per tornar a reivindicar, ni que sigui per respecte a tots els que han lluitat abans que nosaltres i per estima a tots els que venen al darrera. No ens podem quedar de braços plegats davant d’aquesta merda de lleis que ens van encolomant.

I encara que no ho sembli, això és una felicitació de Nadal, un desig de que tornem tots al nostre born particular a passar les festes i a carregar els somriures per afrontar les lluites ( i alegries) que estan a tocar. Voldria que tinguessiu la vostra parcel•la de benestar, el vostre espai íntim per estimar, per somriure i per pixar-vos de riure quan convingui. Que tingueu tots la vostra pròpia tribu, on realment sigueu lliures i us sentiu relaxats per poder ser vosaltres mateixos, on cap llei no enfosqueixi ni un bri els vostres sentiments, on només hi regnin les mirades transparents i les paraules sinceres.

BON NADAL!

 





Els més clicats de Sant Jordi a Sant Jordi

24 04 2013

1-11_04 St Jordi (17)Ensumo a l’aire que aquest Sant Jordi serà un punt d’inflexió en el meu cicle lector, que ha estat una mica deprimit aquests últims temps. Potser és que em puja la moral per Sant Jordi, quan veig tanta gent amb llibres a les mans , quan llegeixo l’Ara que encapçala el diari amb un “llegir, estimar” i inclou 47 pensaments savis referents a la lectura i als llibres.  Em puja la moral anar a treballar i que la gent em desitgi un bon Sant Jordi, com qui desitja un bon nadal i em trobo la bustia del correu amb felicitacions, roses virtuals dels companys de fatigues de cada dia. Em puja la moral veure que la gent esgarrapa estones de la feina o de l’hora de dinar per sortir a passejar, a comprar una rosa o un llibre per regalar a gent que estimen, o a ells mateixos, si és que s’estimen prou. Em puja la moral obrir el diari d’avui i veure que a la llista dels més venuts, els autors catalans guanyen per amplissima majoria ( 22 de 25) i des d’aqui els felicito a tots, els que són a la llista dels més venuts i els que seran a la llista dels més llegits, que no es publicarà mai.  Potser tot plegat és un miratge i demà passat haurà passat l’eufòria de tants llibres , però ara que tinc la moral ben amunt, aprofitarè per refer les bases i que li costi més de caure.

I com ja és cotum a la casa, la llista que publico és la dels més clicats a “viu i llegeix” de Sant Jordi a Sant Jordi. Potser no són els més llegits de l’univers, però desperten interès.  Aquest any em fa una il·lusió especial que aquesta llista l’encapçali l’autobiografia d’una dona valenta

Amor sense clixés. Maria Clara Forteza

Dins el darrer blau. Carme Riera

Incerta glòria. Joan Sales

Olor de colònia. Silvia Alcàntara

Jo confesso. Jaume Cabré

Camí de sirga. Jesús Moncada

El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry

Mort de dama. Llorenç de Villalonga

L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez

Viatge d’hivern. Jaume Cabré

I aqui la llista dels més clicats del 2011 i dels més clicats 2012





Més recomanacions per Sant Jordi

22 04 2013

llibres_donar

Us recomano que demà sortiu a buscar el llibre que us espera. L’identificareu, , és fàcil si hi poseu la mirada adequada, una mica de valentia i us oblideu de totes les llistes, porres i recomanacions que s’han publicat darrerament. Actueu amb cautela, dissimuleu, no mostreu un especial interès per cap dels títols, autors o editorials que se us oferiran demà en forma de piles enormes o d’escampall en un taulell. Agafeu-ne un per sorpresa, obriu-lo a l’atzar i llegiu un parell de paràgrafs. Si al segon paràgraf encara sentiu el brogit de la gent que tria i remena llibres la vostre costat, tanqueu-lo i proveu-ne un altre. Si les paraules s’encadenen i activen un somriure dins vostre (ni que sigui petit i tímid) que es deixa veure entre trepitjada i cop de colze davant la parada, ja podeu demanar a caixa que el cobrin i us l’endueu posat sota el braç , que ja heu trobat el vostre llibre. Cal paciència i rondar unes quantes piles de llibres, però al final acabareu trobant vostre llibre de Sant Jordi, personal i transferible . Potser el llibre que us espera demà no apareixerà a cap llista, però serà el vostre i segurament us farà feliç unes hores , i això tothom sap que té efectes beneficiosos per a la salut.

Que tingueu un Sant Jordi feliç entre llibres i al gent que us estimeu. El meu ho serà, segur.





L’Espolsada ha fet 6 anys. Llarga vida a l’Espolsada

6 03 2013

fe espolsadaQui segueix aquest blog coneix la meva poca afició a les novetats i a publicar noticies d’última hora. Així que, amb uns dies de retard, us explico un fet extraordinari que s’ha esdevingut en temps de crisi. No es tracta de la dimissió de cap politic, ni es tracta de que tornen els diners algun d’aquests pillins que habilment o barroera han posat la ma al calaix de l’herari public sigui a traves d’instituts, bancs o palaus musicals . El fet notable és que hi ha una petita llibreria a Les Franqueses que resisteix els embats de la crisi i les invasions de suports digitals. La Fe és l’heroica guerrera que està al capdavant ( i al capdarrera i al capdelmig) de la llibreria, i tot i que no te poció màgica , és viva com una centella i enginyosament astuta , d’aqui que sempre s’autoencomana les missions més agosarades per tirar endavant el seu negoci. És tan ximpleta, que en plena era digital s’ha atrevit a muntar clubs de lectura per a nens i adults: llegeixen llibres de paper i fins i tot els comenten!!! i que passa? Doncs tu, sembla que aquesta cosa tan simple i aparentment antiquada agrada, ja que cada dia hi té més lectors.

I organitza trobades amb editors i escriptors, alguns fins i tot venen de lluny única i exclusivament a conèixer aquesta font de lecturina que s’escampa per tot el Vallès i més enllà. I quan entres en el petit reducte de llibres, els dies que hi ha trobades, hi respires un ambient de festa, com si s’aturés el món i tinguéssim una estona per gaudir d’aquest món irreal dels llibres que a alguns sonats ens agrada tant. I els dies en que aparentment és una llibreria normal, hi respires un ambient de calma que t’ajuda a pensar quina serà la propera lectura. I si davant la oferta generosa de  la llibreria tens dubtes, la Fe et regala algunes suggeréncies juntament amb el somriure de la casa.

Podeu visitar el seu espai virtual al blog i trepitjar la llibreria a les Franqueses, dues activitats recomanables.





Bon any

8 01 2013

1_mafaldaDe cop i volta em trobo que ja ha passat un any llarg des del dia que recomanava obrir finestres per renovar l’aire i sortir a badar en busca de noves oportunitats. Han passat coses i llibres al llarg d’aquests 12 mesos. De coses n’han passat moltes : m’he dedicat a redecorar la meva vida, però no només amb una capa de pintura, nooo!! he fet obres de fons, no m’hi poso per poca cosa. Apa, fotem-ho tot del revés, a veure si amb una nova prespectiva tenim noves idees! La feinada d’anar recolocant peces, retornejant-ne algunes, fent-ne de noves i que tot torni a rodar m’ha demanat una energia que ha hagut de sortir del llegir i de l’escriure, per això han passat pocs llibres i pocs posts.  Tard o d’hora, en el nou ritme, hi acabaran encaixant els llibres amb la mateixa potència d’abans, espero.

La llista dels llegits el 2012 no és tan llarga com la d’anys anteriors, però el que he llegit ho he disfrutat de debò. I he començat l’any llegint filosofia: Todo mafalda. Aquesta nena que va nèixer més o menys com jo i que no acaba de creixer mai, va sembrant preguntes que a vegades són com un cop de martell al cap i sempre arrenquen un somriure, quan no un esclat de riure directament.

Que tingueu un bon any, ja sigui continuista o de renovació. Si pot ser, envolteu-vos de gent amb qui no hi desentonin els somriures i sobtetot no us oblideu del vostre: us el poseu de bon matí tot sortint de la dutxa i procureu que us duri tot el dia.





El govern espanyol i la política de terra cremada

4 12 2012

Perdoneu la ingerència no literària en el blog, però és que ja no puc més. M’indigno a sobre i ho haig de cridar als quatre vents.

Segons la viquipèdia, font inesgotable del saber , política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que pugui ser útil per l’enemic mentre que avança o es retira per una zona. L’estratègia de destruir els subministraments alimentaris de la població civil en una zona de conflicte està prohibida per l’Article 54 del I Protocol de la Convenció de Ginebra de 1977. El passatge en qüestió diu:

Està prohibit atacar, destruir, eliminar o en convertir en inútils objectes indispensables per a la supervivència de la població civil,( ….) amb el propòsit específic de negar-los pel seu valor de subsistència per a la població civil, sigui quin sigui el motiu. »

 La tàctica de terra cremada és una acció que vincula els aspectes militars amb els econòmics i fins i tot psicològics d’una estratègia militar.( ….) Quan s’empra a territori enemic es pretén destruir la voluntat de resistir del mateix mitjançant la intimidació, provocant el patiment a les poblacions locals en destruir les seves propietats i mitjans de subsistència.

Està clar, és una tàctica barroera que pretén destruir la voluntat de resistir. Els governants espanyols fa anys que l’apliquen envers Catalunya: ens capen la butxaca, les comunicacions per terra mar i aire amb Europa, ens volen fer por amb amenaces i despleguen tota una estratègia minuciosament planejada per debilitar-nos, amb prepotència i sense complexes. I ara volen convertir els nostres fills i nets en analfabets de la nostra pròpia llengua. Per aquí no hi passarem.

No se si el Ministre Wert ha llegit el món segons Garp. Una de les múltiples històries parla de l’ Ellen James, una nena a qui el seu violador li talla la llengua per tal que no pugui descriure’l. Però el pederasta, ignorant i matusser, no pensa que la nena sap escriure. La viola i la mutila, però no li trenca la voluntat de resistir, la seva política de terra cremada no li serveix per a res ja que l’Ellen James fa una descripció minuciosa per escrit i el pederasta és detingut . Ministre Wert, està violant els drets d’un poble , ens vol mutilar la llengua però tampoc no trencarà la nostra voluntat de resistir. No tallaran la llengua de Pere Calders, ni de Montserrat Abelló, ni de Joan Margarit. Tampoc la de Mercè Rodoreda. No tallaran la llengua de Jaume Cabré, ni de Marta Rojals ni de Montserrat Roig. Ni de Blanca Busquets ni de Silvia Alcàntara ni de Jesus Moncada . Algú s’atrevirà a tallar la llengua d’Eduard Marquez, de Ramón Solsona o de Teresa Pàmies ? No tallaran la llengua dels meus avis, ni la dels meus pares, ni la meva, ni la dels meus fills. Seguirem parlant, escrivint i sentint en català.

Ministre Wert, no s’ha preguntat com el català va sobreviure prop de 40 anys de dictadura? Som tossuts, i això nostre no és una malaltia, és voluntat de ser. Som i serem.





Retrats. Joan Tomás

10 11 2012

Ahir a al galeria Anaglifos de Barcelona es va presentar un llibre de fotografia: petit, baratet i molt ben editat

Ahir a la galeria Anaglifos de Barcelona es va inaugurar una exposició de retrats(oberta fins el 7 de desembre)

Ahir a la galeria Anaglifos de Barcelona es va aplegar una colla de gent ( entre tots els que érem segur que hauríem pogut aixecar un castell ben gran amb el folre i les manilles oportunes) per veure, mirar i admirar els retrats del fotògraf Joan Tomás.

Diuen que en Joan experimenta i arrisca amb noves tècniques. El que li passa a en Joan és que és una mica gamberro i repetir sempre el mateix l’avorreix sobiranament, el terra li tremola sota els peus contínuament i si no es mogués fent coses noves segurament s’enfonsaria com en unes “tierras movedizas”. La seva biografia diu que als 11 anys feia fotos amb una instamàtic i als 12 ja tenia un laboratori de fotografia muntat al traster de casa. Diuen fonts ben informades que durant anys, el lavabo de la casa va fer olor de revelador i que cada vegada que un s’anava a dutxar havia de mirar si hi havia negatius penjats fent companyia al gel de dutxa. Altres parlen de que de ben petit va caure en una marmita de revelador, i això li va donar aquella mirada absent que sempre busca la foto que ens revela alguna cosa de dins seu. No sé quants píxels té la seva retina ni quants megues de RAM del seu cervell estan dedicats a emmagatzemar les fotos que no ha fet mai. Les que ha fet i ens mostra , tenen vida. Hi ha vida en els retrats en si , en els que mirades i mans parlen per si soles. I també hi ha vida en la manera que ha escollit de combinar les fotos de l’exposició. Grans retrats en blanc i negre i quatre collages de fotos quasi minúscules enllaçades per un fil conductor que només està en el cap de’n Joan , però quan et poses a mirar tens el perill de caure hipnotitzat per la munió de mirades instantaneïtzades que gairebé foraden.

La seva pàgina web amb poques paraules i moltes fotos,  m’agrada especialment el retrat del Tete Montoliu

A la foto, el retratista retratat

Making of de l’exposició





Poesia

20 10 2012

Les meves lectures estan una mica aturades, la lecturina fa el seu repòs habitual de tardor per revitalitzar-se a mida que arriba el fred. És un cicle que ja començo a conèixer, però tot i així sempre m’inquieta quan treu el nas.

Mentre la lecturina habitual fa el seu repòs, m’ha vingut a trobar la poesia. O potser he estat jo qui l’ha anat a buscar? No ho esbrinarem pas, la cosa és que ens hem trobat.

No he sigut mai de llegir molta poesia, per més que hi ha alguns poetes que m’han acompanyat al llarg de la vida o que he anat descobrint poc a poc. En Maragall que recitava a l’escola (La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor….  Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega…. ) El poema del pessebre de Joan Alavedra que vam recitar també a l’escola davant del mateix Alavedra. La febre de Miquel Marti i Pol que em va agafar als 16 anys i ha quedat en forma de record d’aquells llibres del mall   amb cobertes de Joan Pere Viladecans, comprats amb diners dels primers cangurs. El nocturn per a acordió de’n Salvat Papasseit, el llibre on hi ha el recull de poemes de l’espectacle que  en va fer Dagoll Dagom  ( aquest és un prèstec de no retorn  de l’estanteria del meu germà. Gràcies, Joan,  jo també t’estimo) .   Els quatre mil mots de’n Pere Quart, un altre prèstec que fa anys que viu amb mi. Alguns llibres de la Biblioteca Literària ( Verdaguer, Carner, Costa i LLobera) que em va regalar l’avi, llibres comprats a la seva joventut amb la seva signatura i dates llunyanes entre el 1922, 1925, quan festejava amb l’àvia . Llibre de lectura  de Guerau de Liost  que em van regalar un any per el meu sant. Sense escac ni mat de la l’Anna Martinez  Deu i Respirs de la Mònica Gratacòs, dues amigues que un dia van tenir l’encert de guanyar premis de poesia i van poder publicar els seus petits grans llibres.  En Joan Margarit que he descobert fa pocs anys i que m’ha fet adonar que realment hi ha poemes que t’entren directe i posen un a mica d’ordre als caos diversos de la vida.

I ara ha arribat Montserrat Abellò, Maria Marcè Marçal, Rosa Leveroni, Josep Maria de Sagarra, Fina Cardona, Tomás Garcés…. i d’altres que cauen en forma de pluja fina a la meva vida, que tot ho refresquen i que tot ho empapen.  Un bàlsam per el dolor. Un massatge per els neguits. Una espurna que pot encendre l’alegria. Un so de picarol  que toca a festa.