Un llibre tristíssim i melancòlic. Violent a vegades, i molt tendre d’altres, té el mateix aire de desampar que hi vaig trobar a “Claus i Lucas”
No hi ha esperança per els desamparats, per els que no han tingut infantesa, per els qui mai no han rebut l’abraçada sincera d’una mare carinyosa.
L’argument: un home ha tingut una infantesa desastrosa, una mare pobre, prostituta i molt desgraciada. De nen s’escapa de violentament d’aquest ambient sòrdid i fuig ben lluny sense mirar enrera, sempre amb el dubte de què li haurà passat a la mare, de si algú l’ha trobat a faltar, de si algú mai l’estimarà. Porta una vida d’allò mes monòtona i solitària, somiant en una dona perfecte que li canviarà la vida. La troba, però es un amor impossible i tot segueix igual de sòrdid i desgraciat. Porta la pena clavada d’una infantesa sense tendresa i això no aconsegueix esborra-ho de la seva pell.
És una història que es va desgranant a trossets. Quan et sembla que entens de què va, tot es capgira i es torna a capgirar. Escrit amb un estil molt directa i senzill, desprèn a través de la veu de tots els personatges un desemparament i una tendresa que a vegades contrasta amb la violència de les accions
Viu i llegeix 