M’incorporo a la moda que s’està estenent entre blogaires de fer posts a ma. Aquí us deixo una pàgina del bloc ( amb c, aquest si) que podríem dir que és el meu diari de lectura i acaba sent la font d’inspiració per els posts del blog. No he guanyat mai el premi a la cal•ligrafia d’or, i si la lletra és el reflex de la personalitat, ja ho veieu, irregular i amb poc estil.
I ara, al llibre, que a això hem vingut
Un novel•lot dels que feia temps que no llegia. La història és espaterrant, històries de la guerra i de la postguerra. Ple de personatges de tots dos bàndols, amb personalitat forta, i molt creïbles tot i la inversemblança de motes situacions. La guerra va ser tan bèstia que segur que la ficció es queda curta. La guerra és surrealista i qui la viu destil•la lo millor i pitjor del que du a dins: uns fidels a una idea i a uns principis, d’altres fidels a la seva butxaca i a l’èxit per sobre de tot
La història d’amor del present és molt tendra. Com l’Alvaro i la Raquel s’enamoren perdudament i sense remei, poc a poc però definitivament, fa fins i tot enveja.
Es llegeix ràpid perquè la història t’estira, es perden detalls perquè perds l’alè mentre llegeixes i només vols arribar al final del capítol per respirar. Però quan aconsegueixes recuperar l’alè, l’escriptura de l’Almudena Grandes et captiva tant o més que les històries entrellaçades que explica.
I confessaré una cosa: una vegada arribada a la última frase “ y solo una historia española de estas que lo echan todo a perder”, vaig tombar el llibre i vaig tornar a enfilar per la primera per tornar a començar.
El que en diuen per la xarxa
La pàgina oficial de l’escriptora
L’argument en un blog
Viu i llegeix 