Cartes a Mercè Rodoreda. Armand Obiols

24 09 2011

Armand Obiols va ser la parella de Rodoreda a l’exili durant més de 30 anys. Les temporades que passaven separats, que van ser moltes degut a la feina de traductor d’ Obiols per Nacions Unides, ell escrivia gairebé a diari.

Les dels primers anys ( del 41 al 43 )són cartes molt tendres i apassionades. En la segona tongada de cartes, entre el 59 i el 62 mentre ell vivia a Viena i ella a Ginebra, explica el seu dia a dia a Viena( ensopit, tal com diu ell) i va fent una crònica del que llegeix i va deixant, enmig del relat de la vida quotidian , opinions dels escriptors catalans i espanyols de l’època. Era lector voraç i molt crític. Diu coses com

  •  El testament de Benguerel : la novel•la és feixuga com una dotzena de mahons
  •  Tots som iguals d’Espinàs, em sembla una pura animalada
  • Varietès d’Espinàs, pura inidgència, literatura de full de calendari popular
  •  Homenots de Josep Pla .. el famós estil de Pla era una llegenda, entre popular i encarcarat, molt deficient. La Plaça del Diamant és infinitament millor
  • La Maroma de Folch i Camarasa, m’ha agradat bastant
  • Tana o la felicitat de M A campmany,ben feta, intel•ligent, però lleugerament encarcarada, poc natural, amb una subtilesa excessiva
  • Mort de dama de L Vilallonga no és res de l’altre món , però té un cert tó i sobretot, no dona la sensació, com els altres llibres, lluiti contra un restrenyiment crònic
  • De Pere Calders : molt original, molt divertit, ric, inesperat. És lamentable que no escrigui una mica millor en el sentit del seu propi estil
  •  Un conte de Gaite ( Carmen Martin Gaite) val més que sis novel•les de Benguerel o de la Capmany
  •  Pedrolo és allò que sol dir-se’n un graponer. Però té indiscutiblement instint de novel•lista
  •  Espriu, no és que estigui malament. És bastant original(…) , però ensopit
  •  El martell de Sarsanedas. És una llauna inaguantable , falsa, amb recursos tècnics desgraciats
  •  D’Anna Maria Matute: com que la minyona té una tenacitat realment salvatge, és possible que arribi a fer coses realment esplèndides
  • La plaça del diamant i Incerta Glòria ( Joan sales) són les dues millors novel•les publicades d’ençà de solitud
  • La mort i la primavera farà rodar caps com baldufes

Per altra part fa de revisor minuciós de les novel•les i contes de la Rodoreda, donant indicacions per depurar l’estil. No deixa mai d’elogiar el que escriu i d’animar-la a que segueixi escrivint. En algun moment que la Rodoreda sembla desanimada per que no li donen premis ( és una pena que el jurat estigui compost per sis o set imbècils), li diu que el seu objectiu no ha de ser un article al Serra d’Or, si no ser d’aquí a 50 anys, motiu d’una tesi a la Universitat de Barcelona. Visionari l’home, quantes tesis hi deuen haver al món sobre l’obra de Mercè Rodoreda ? Més d’una segur!!!

I en mig de literatura i correccions, parla del Barça, del redoxon, que segons ell li atura les grips, del temps horrible de Viena , de tant com l’enyora i constantment li retreu que li escrigui tan poc . M’ha agradat molt de llegir-lo, però hi he trobat a faltar les respostes de la Rodoreda.

Una altre epistolari que a mi em va entusiasmar són cartes amb el seu editor Joan Sales , en que hi ha la veu de les dues bandes

El que en diuen per la xarxa

L’entrada de l’espolsada la subscric totalment, he estat a punt d’estalviar-me al meva i enviar-vos de pet a casa seva

a La vanguardia

a Vilaweb