I per acomiadar l’any amb bon humor i optimisme recomano el llibre que vaig acabar tot just ahir: Driving over lemons ( entre limones) de Chris Stewart. Una parella d’anglesos compren una casa a Las Alpujarras per montar-hi una granja i viure en el paradís terrenal. El que passa és que el paradís terrenal està mig en ruïnes, no té aigua corrent, ni llum, ni tan sols un camí decent per arribar-hi, apart del petit inconvenient d’estar al costat equivocat del riu i per no haver no hi ha ni pont per atravessar-lo. Res de tot això impedeix a en Chris i l’Anna d’instal·lar-s’hi i amb una dosi d’optimisme que ja voldria saber on es compra, acabar-hi vivint de manera confortable i guanyant-se la vida criant bestiar i cultivant el que convingui .
La galeria de personatges que hi desfilen és impressionant. Des de en Pedro Romero,l’alpujarrenyo que els hi ven la casa i sembla que no té pressa per marxar,fins el bon veí i amic Domingo que fa tocar de peus a terra a en Chris quan l’optimisme britànic l’allunya del planeta terra. Per no parlar de la comunitat d’anglesos establerts a la zona, que asseguren el xoc cultural amb els autòctons i un reguitzell d’anècdotes molt divertides, talment per posar-los en un zoo en observació .
Viu i llegeix 