Robinson Crusoe. Daniel Defoe

28 01 2011

Vaig decidir-me a llegir-lo perquè havia trobat referències en diversos llibres i mai no m’hi havia entretingut amb aquest clàssic, best seller indiscutit fins a finals del segle XIX. Diré allò de que l’he trobat interessant i que m’ha agradat llegir-lo, però per acabar-hi de trobar el què suposo que hauríem de fer un salt de 300 anys enrere i posar-nos a la pell d’un anglès de casa bona de l’època per entendre l’arrogància, l’afany evangelitzador i el paternalisme del personatge.

He trobat divertit com de terriblement arrogant es mostra en Robinson, reflex del seu origen anglès, amb un aire de colonitzador i perdonavides que fa feredat.  En una ocasió, quan fa uns vint anys que és a l’illa tot sol, un vaixell espanyol naufraga, tota la tripulació mor i ell puja al vaixell a veure si pot arreplegar alguna cosa útil. L’home es queixa de que no hi ha trobat calçat anglès ” de debò” i només ha trobat uns escarpins, que ja li fan servei, però no són el mateix!!!!

I Divendres apareix els tres últims anys dels 28 que es passa a l’illa suposadament deserta. Dic suposadament per que és la seu social de les festes de les tribus caníbals veïnes, que acudeixen a la illa a celebrar les seves costellades particulars i amb els presoners fan un volta i volta a la brasa com aquell qui fa la barbacoa del diumenge.

He trobat espectacular que, després de 25 anys de viure sol, a la primera ocasió de tenir companyia ( en divendres és un pobre presoner dels caníbals que Robinson salva de les flames) la única cosa que se li acudeix a Robinson és tractar-lo com a criat i el primer que li ensenya és que té un nom nou, Divendres,  ( ni se li acudeix preguntar-li com es diu) i, atenció, que ell es diu AMO. I tot seguit, després de comprovar que és jove , fort i valent i que té una bona dentadura,  quasi abans d’ensenyar-li anglès ( per que en Robinson ni es planteja que ell podria aprendre la llengua de Divendres) es dedica a convertir-lo tot llegint la bíblia.

Una reflexió interessant que es fa en Robinson quan descobreix els caníbals: primer trama un pla per matar-los a tots, esgarrifat de les seves pràctiques. Després, pensa que no té cap dret a interposar-se en els costums dels altres i pensa que no vol actuar com els espanyols que van fer la gran massacre a les indies, només per el simple fet de tenir costums diferents. Aquí, no ho nego, un punt de simpatia per a en Robinson.