L’he llegit gairebé d’una tirada i he quedat molt impactada. De fet, abans d’acabar el primer capítol, he hagut de comentar-lo amb la gent de casa i fer-hi broma, ja que m’angoixava tant que no hi havia altra manera d’agafar-ho. I en arribar al segon capítol, l’angoixa ja ha arribat a un grau superlatiu. Tot plegat és tan surrealista, però a la vegada tan versemblant, que fa feredat.
En Jim proposa al seu fill Roy, de 13 anys, amb qui fa molt de temps que no conviu, d’anar a passar tot un any a una illa deserta d’Alaska: per conèixer’s millor, per relaxar-se de la vida estressada que porta, per viure la natura en estat pur, però bàsicament, per fugir dels problemes i d’ell mateix, per no afrontar el fracàs dels seus dos matrimonis, la seva dependència de les dones, la seva amargor amb la vida que el fa sentir incòmode amb tot i tothom. I la companyia del fill és l’excusa per no retrobar-se amb els seus propis fracassos . Arriben a l’illa i el nano descobreix que el seu pare és feble i que no ho té tot controlat. Enyora la mare, la germana, els amics i la seva vida normal. Té por per ell, per la seva supervivència en un marc natural realment hostil on no hi valen badades ni dubtes. I el seu pare bada i dubta molt. Alguna cosa es va construint entre pare i fill, però no són els ponts de comunicació que somiava en Jim, sinó un mar de desconfiança cada vegada més gran. Tot plegat és angoixant, enmig d’uns paisatges que els imagines d’allò més alliberadors de tan purs i salvatges , però es converteixen en el marc hostil d’una història que ofega.
Crec que l’autor ha tingut una sang freda i valentia increïble escrivint aquest llibre. Sembla ser que el seu pare li va fer una proposat semblant però ell va dir que no i seguidament el pare es va suïcidar. Pim, pam. Com sobrevius a una cosa així? Probablement va fer bé de dir que no, ja que si el pare estava malament, un any passat en solitari amb el seu fill no l’hauria curat. Però la novel•la fabula en el que podria haver passat, i ja es veu que no hi havia happy end en cap dels camins triats.
El que en diuen per la xarxa
Els d’Empuries , l’editorial
a ca l’Espolsada
en Xexu a llibres i punt
Viu i llegeix 