A dalt tot està tranquil. Gerbrand Bakker

21 01 2013

aseA les primeres pàgines vaig pensar que era la història d’un home tranquil i decidit. A mida que anava avançant , vaig pensar que tenia un punt d’aspre que a primera vista s’escapava i finalment he decidit que és la història d’un desconcert, una història de solitud i de somnis callats.

En Helmer i en Henk són bessons, dues gotes d’aigua, complicitat física absoluta, però amb algunes diferencies essencials . Un era el noi del pare, el granger que naturalment seguiria els seus passos i formaria una família pujant canalla entre les vaques i els xais de la granja. L’altre era un home de lletres, tranquil, reposat, que ja tenia un peu a la universitat i era feliç amb els seus llibres. Però n’hi ha un que mor ben jove i canvia el rumb de la vida del germà que queda sol, incomplet, desconcertat, incòmode de seguir viu, assumint el paper de l’altre sense tenir-ne ganes, consolant els pares de la pèrdua , quan qui més consol necessita és ell. Passen anys i segueix sol, amagant el cap sota les vaques , a les ordres d’un pare egoista que no ha entès mai res.

Tota la història va desfilant amb un ritme lent i pausat, enmig del quefer quotidià de la granja, que si les vaques, que si la llet, que si els xais anyellen, que si els ases i els nens veïns… i el pare segueix malalt al llit del pis de dalt, on sembla que tot estigui tranquil. Sota aquesta calma es va descobrint tot el món d’en Helmer, que ni ell mateix sospita, tan concentrat com ha passat la vida assumint el seu desconcert. Una història aparentment tranquil•la , carregada de matisos i subtileses del comportament humà en els que et vas sentint identificat, encara que no hagis perdut un germà bessó.

El que en diuen per la xarxa

Els editors de raig verd

l’espolsada