Kafka a la platja. Haruki Murakami

10 01 2010

Aquest va arribar a les meves mans a través d’un intercanvi entre quellegistes

Un noi de quinze anys, el més valent del món,  que vol ser lliure i s’escapa de casa.

Un home que parla amb els gats, i el que és més sorprenent, aquests li contesten. Prediu tempestes i fa ploure sorells i sangoneres allà on vol.

El misteri dels nen hipnotitzats mentre anaven d’excursió amb la mestra durant la guerra dels japonesos amb els americans.

L’enigmàtic passat de la directora d’una petita biblioteca amb molta història.

Un peculiar bibliotecari que també amaga un petit misteri.

L’anar i venir d’un ex-soldat camioner, que mai no ha obert un llibre i de cop i volta es veu atret per la música clàssica i les pel•licules de’n Truffaut.

Temps paral•lels, coincidències impossibles,intuïcions, prediccions, portes del temps que s’obren i es tanquen a travès de misterioses pedres….Tot plegat ens porta a un univers oníric i de fantasia enrevassada que no comparteixo amb el sr Murakami. Definitivament no he entrat en el seu univers i se m’ha fet pesat d’acabar-lo.

M’ha agradat l’univers de la biblioteca i el bibliotecari, que té el seu moment estel•lar amb la visita de les feministes “M’és igual la bandera que porti la gent, però el que no suporto de cap manera són les persones buides.”

El que en diuen per la xarxa

Afortunadament hi ha gustos per a tot i hi ha a qui li ha agradat, com a l’estimat veí o als de can llibrofags. Ja ho diu la Mercè, et pot agrada molt o gens ni mica.