Un pixatinters anodí fa un favor a una veïna de bon veure i es veu embolicat en la trama d’un assassinat. El perill i la veïna el transformen en un home nou … Novel•la negra ben trobada i ben escrita, amb una mica de fantasia i un toc d’ironia.
Em va caure a les mans a travès d’un intercanvi quellegista i m’ha fet passar una bona estona. A la propera trobada el tornaré a la roda
Endreçant la biblioteca de casa ( un mal rampell el té tothom, no m’ho tingueu en compte) el vaig trobar i resulta que era d’una amiga que havia de veure el cap de setmana. Igual feia 10 anys que vivia a casa, el llibre, s’enten, i vaig decidir rellegir-lo abans de retornar-lo definitivament a la legítima propietària. I ves per on, m’he reconciliat amb la Isabel Clara Simó, despres de l’atzagaiada que va escriure sobre la Montserrat Roig Si em necessites xiula. Amb aquest llibre em va ofendre i em va fer enfadar, perquè preten ser un homenatge a la Montserrat Roig, i no és més que una recolecció pèssima de records, mal escrit i mal estructurat. Bé, li donarem el benefici del dubte a la ICS, pensarem que fou un encarrec a correcuita de St Jordi o que l’escriptora passava per un mal moment.
Dones , en canvi, es mereix tota l’atenció. És un recull d’històries amb diferents dones de protagonistes. Totes amb un punt d’ironia i un puntàs de denúncia social. Són fresques i fan de bon passar. Hi ha, però, alguna història que és especialment cruel, Amor de mare, però quantes dones no deuen haver passat situacions similars, empassant, sense forces per sortir-se’n?
Copio de la contraportada: ” ens presenta una mirada sobre disset tipus de dona, totes diferents, perquè cada dona és individu i cap no és espècie”. I les il·lustracions de la Núria Pompeia hi donen el toc final.
Viu i llegeix 