El festí de Babette. Isak Dinesen

5 05 2012

Escrit com un conte d’aquells antics i clàssics ( Andersen, Grimm…) on es crea una atmòsfera on tot és possible i tot és senzill. Inclou una moral espaterrant i de sentit comú i aquell deix de cosa autèntica com de moble de caoba de debò, polit i repolit, però auster i imponent.

No acostumo a explicar arguments, però aquí va la excepció que confirma la regla, que últimament me n’estic saltant alguna de les que jo mateixa m’imposo absurdament.

Babette, una dona francesa , es refugia a Noruega fugint de la revolució, que li mata mitja família a la vegada que tota la noblesa del país. Viu humilment al servei de dues germanes que condueixen una comunitat religiosa senzilla i austera. Al cap de molts anys de viure plegades, a la Babette li toca la loteria i s’ofereix a fer un festí per a la comunitat que l’ha acollit durant tant de temps. Serveix els millor vins i els menjars més delicats que mai ningú s’hagi imaginat. Els membres de la comunitat religiosa, que no han menjat mai res que no sigui patates i carn salada, per no ofendre i com a mostra d’amistat , es prometen no dir res de les extravagants menges que els ofereix Babette. Però a mida que va avançant l’àpat , flueix una harmonia i un benestar que cap comensal no havia sentit en anys i panys. Sense que ningú no ho sàpiga, els està servint la millor cuinera de França, que s’ha gastat tot el que tenia per exercir el seu art una vegada més a la vida, per veure com gaudeix la gent amb la seva cuina. Soberbia d’artista o necessitat creativa?

 el que en diuen per la xarxa

l’espolsada

Els orfes del senyor boix

el que queda del llibre

llibres per llegir

un subproducte pop