Estimat amic. Cartes. Textos. Pere Calders-Joan Triadú

26 02 2010

A cura de Susanna Álvarez i Montserrat Bacardí

Estimat amic són dos monòlegs que es contesten entre ells. Primer, les cartes de Calders a Triadú, on aboca tota l’angoixa de viure lluny de la seva Catalunya estimada sense tenir clar cap on va ni la literatura ni la llengua catalana.  Per altre part, els textos de Triadú parlant de l’obra de Calders, defensant-la amb arguments sòlids i constants.

Quan llegeixo un recull de cartes sempre tinc la sensació de posar el nas allà on no em demanen, de fer el cotilla una mica més enllà del que és l’interès estrictament literari o històric. Sempre tens l’excusa de que les cartes entre escriptors tenen un interès afegit , per la literatura que elles mateixes contenen, però el que de debò ens agrada és tenir un autoretrat de l‘admirat escriptor i conèixer, de primera ma, les controvèrsies del mundillo del moment. Aquestes, tenen una mica de tot i han satisfet la meva curiositat.

El que més m’ha agradat de les cartes d’en Calders són el seguit de pensaments i reflexions que deixa anar com aquell qui no vol la cosa i que contribueixen a traçar el seu propi autoretrat, com a persona i com a escriptor.

Encapçalo les cites amb la més obvia que molts escriptors obliden:

No defensaré el meu llibre, ja que tot el que podia fer a favor seu,  ho vaig fer mentre l’escrivia. Tant de bo això ho fessin tots els escriptors!!

Les coincidències són veritables pàtries. No ens sentim com a casa entre gent amb qui coincidim en gustos i idees?

Els fills són un dels goigs més grans d’aquest món, però al mateix temps una angoixa constant, que es renova de mil maneres a mida que van creixent. Punyeta, quina raó, l’home. Els fills són un estímul constant per a la imaginació dels pares ja que han d’anar resolent nous reptes a mida que creixen

Cent anys de cultura ens donaran una política, però cent anys de política no ens podran donar una cultura. Que  en prenguin nota els politics. I també d’aquesta . No penso escoltar-me cap mes líder que, en parlar-me d’un obstacle, no m’ensenyi al mateix temps a manera de saltar-lo.

Un gran escriptor. Una gran persona.

El que en diuen per la xarxa

Una de les responsabes de l’edició, la Susanna Álvarez (espero no haver omès cap petit detall)