D’A a X. John Berger

3 05 2012

A és una dona. X és un home empresonat per motius polítics. No sabem on ni quan, però podria ser en qualsevol lloc del món , en qualsevol moment de la història. L’A escriu cartes a en X. L’ X pot ser l’Estimat lleò reptil, Mi guapo, Habibi, Kanadim, Aleta meva, Mi soplete, Ya Nur, Hayati, Estimat soldador, Soldador meu. Tots els noms cristal•litzen en un de sol: l’enyor.

Cartes d’amor i de quotidianitat, tendres i dures, amb esperança i amb por. Desperten una tendresa infinita. No en vull dir gaire cosa més, jutgeu vosaltres mateixos amb aquestes engrunetes que us deixo

  •  “El que és efímer no s’oposa al que és etern. El que s’oposa al que és etern, és l’oblit”
  • “Hi ha una diferència molt gran entre les esperances i les expectatives. Primer em pensava que tenia a veure amb la durada, que tenir esperances implicava esperar alguna cosa que encara havia de passar. M’equivocava. Les expectatives pertanyen al cos, les esperances a l’ànima”
  • “El que ens espanta són les coses insignificants. Les coses abismals, les que poden matar-nos, ens fan tornar valents”
  • “Totes les cançons del món, en part, estan adreçades als morts, i els morts se les embutxaquen, se les posen a la butxaca del silenci”
  • “La pèrdua pot cristal•litzar el coratge”
  • “Existeixen propietats comunes a totes les coses i conèixer aquest concepte obre el pensament a les grans meravelles de la natura, la principal de les quals inclou els dos infinits que es troben a tot arreu: la grandor infinita i la petitesa infinita”

Un llibre que m’ha deixat en silenci i m’ha fet sentir de la banda de la petitesa infinita

 El que en diuen per la xarxa

edicions 1984

llegint la vida

en Jordi Romero