Mi planta de naranja lima. Jose Mauro de Vasconcelos

1 07 2013

Un drama com una catedral, ja us ho dic ara, he plorat com una bleda i m’ha quedat un nus a l’estomac.  La veu d’un nen de 5 anys, espavilat i intel·ligent com pocs, sensible i de bon cor, imaginatiu i mogut. Com és d’esperar en un nen despert, acaba plasmant la seva creativitat i fantasia en petites entremaliadures que els seus pares, veins i gemans grans no acaben d’entendre I no només li diuen que és dolent i li fan creure que du un dimoni dins, sino que l’apallissen continuament i amb una contundència que fa mal el cor i et fa dubtar de la naturalesa humana. Entraries al llibre, sacsageries la família i t’enduries el nen per protegir-lo. Relata una vida dura que no hauria d’existir ni en els novel·les. La cosa trista és que sembla que el relat és autobiogràfic.

Dura i tendra a la vegada, es fa difícil de recomanar a les ànimes sensibles

el que en diuen per la xarxa

Libros del asteroide

l’espolsada