Mario Conde és un ex-policia i actual comprador de llibres vells. En la misèria de l’Havana troba una biblioteca immensa i fantàstica que no ha tocat ningú en 40 anys. Remenant llibres topa amb un retall de revista antiga: la foto d’una cantant anunciant que deixa els escenaris. La imatge de la cantant i la seva veu, que cuita a buscar en discos de l’època, el fascinen tot d’una. Té un pressentiment i comença a investigar el passat nebulós de l’artista, convençut que hi ha un misteri que lliga la bibioteca i la cantant. Un misteri, diverses morts, amors clandestins i amors impossibes….tot això es barreja en la novel•la policíaca que juga amb els baixos fondos de l’Havana, els ideals de l’amistat i l’enlluernament de l’amor etern. La trama és passable i entretinguda, però per el meu gust, acaba sent una mica carregós. O potser és que no m’acaben de convencer les novel·les policíaques?
El que en diuen per la xarxa
Una ressenya completíssima a Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid
Viu i llegeix 