L’altra. Marta Rojals

– La veo distraida..

Distraida, diu, serà carallot,el tio,  no hi soc, que no ho veu?  L’Anna m’ha raptat i ara com li ho explico jo, a aquest? M’he quedat penjada  de la no empatia de l’Anna, d’aquest aire fred i distant, d’aquest càlcul constant per refer rutes de la vida. D’aquesta distància escèptica  que tan poca premsa te avui en dia . Del sumar matrícules i cardar mecànicament tot fent càbales mentals i posant comptadors a zero cada nosequant.

I si li dic, m’hauré de passar dues sessions justificant que l’Altra és com una mena d’alien que se m’ha fotut a dins. Ja el puc sentir “ que le sugiere?,  por què cree que es tan importante esta chica?”, no , si encara li hauré d’explicar que l’Altra no és la meva nova nòvia, si no que és la prota d’un llibre… però que sap aquest de llibres??, ell que es passa el dia aquí assegut  a la seva butaca escoltant les neures dels tarats com jo: una cama sobre l’altre, mans entrellaçades sota la barbeta, somriure professional i anar fent preguntes o aguantant silencis. Li somric amb aire absent i em torna el somriure, però no dic ni piu, avui em sembla que llençaré els 40 € de la sessió, no tinc ganes de parlar del que em fa bullir la sang . Collons, amb la Rojals, que escampa ràbia, culpa  i nosequantes coses més amb l’excusa de la novel·la. És com una bufetada, l’Anna aquesta , que sembla una mosqueta morta, polida,  endreçada i treballadora, però és com un mirall en el que hi veus reflectides les parts més fosques o més dolces de tu mateixa. Malgrat les distàncies, en el fons a tots ens passen les mateixes coses pel cap. I hi ha coses que no confessarem mai, ni a l’home aquest que tinc al davant , a qui tampoc no li he explicat mai que durant un temps, la única que m’entenia era , també, una gosseta desvalguda del pati veí. I ara, què? com li explico l’abducció que he patit amb l’Altra? Podria començar per l’enveja que sento davant d’una llenguatge que engresca i tiba d’un fil aparentment planer que quasi hipnotitza. O pel perfil complicat de l’Anna, que teela… “ Quants enganys s’han de sumar per obtenir un oblit?” el seu mantra, tot mil·limetrat, tot contingut, tot ordenat, fins que.

I jo ? hores de teràpia, fins que. M’aixeco, tot i que encara falten 20 minuts per l’hora, però ja he passat massa hores buidant el pap. Em mira sorprès, s’aixeca i em dona la ma.

– Un placer Dr D , ja he alliberat la meva altra, ara toca viure

I marxo. Per sempre.

el que en diuen per la xarxa..

(i aquestes si que parlen del llibre)

L’Espolsada  que ja en deu haver venut un munt

shhht, està llegint

Primavera, estiu, etcetera. Marta Rojals

Composició qualitativa

Associació de paraules per el tractament de l’avorriment crònic que potencia el plaer lector i/ o intel•lectual. Cadascuna de les 368 pàgines conté altes dosis d’intel•ligència i de bon llenguatge.

Propietats

Primavera, estiu, etcetera associa l’acció d’una bona història, quotidiana si voleu, amb la precisió del llenguatge. La llengua és una de les protagonistes,  el “deix dialectal ” dona valor afegit al producte i tot plegat enganxa de mala manera.

Indicacions

Tractament simptomàtic de l’apatia i l’avorriment.

Posologia

Apte per a tota mena d’adults (lectors o no).  Es pot llegir de cop però no es recomana passar més de 3 hores seguides llegint sense aixecar-se per estirar les cames, per més que l’Elia i la seva troupe us retinguin hipnotitzats en la lectura.

Us

Llegiu-lo normalment com qualsevol altre llibre, començant per la part superior esquerra de les pàgines. Encabat guardeu-lo a la llibreria per tornar-lo a llegir en qualsevol moment o deixar-lo a algun bon amic que passi per casa

Contraindicacions

No el llegiu en periodes d’exàmens, pot fer disminuir el temps d’estudi. No conduïu o manipuleu màquines perilloses després d’una nit en blanc passant pàgines . En cas de dubte, consulteu amb el vostre llibreter.

Interaccions i precaucions

• Tots els que parleu català diferent del central, alerta si passeu massa temps al Cap i Casal, que “Barcelona és un monstre devorador de patrimonis lingüistics”. Feu de l’Èlia la vostra patrona i no deixeu que els “camacus” us fem desistir del vostre patrimoni.

•  Estigueu alerta a la crisi del totxo, que si segueix, la Marta Rojals ens pot acabar regalant altres bones novel•les.

Efectes secundaris

la lectura d’aquest llibre et deixa un somriure i l’agradable satisfacció de pensar que en aquets petit pais nostre hi ha gent que es deu llevar molt d’hora molt d’hora i que quan es posa a escriure és imparable. 

Aquest llibre està recomanat  per a cadascú de vosaltres personalment, però això no vol dir que no el pugueu recomanar a d’altres persones, sobretot si pateixen els mateixo simptomes de febre lectora . De fet hi ha un seguit de lectors que l’han consumit i l’han recomanat

La Magrana, que van tenir l’encert d’editar-lo

l’espolsada  a qui heu de consultar en cas de dubte

el llibreter que també està de guàrdia les 24 hores