Entre dos palaus.Najib Mahfuz

13 03 2009

1-puntEntre dos palaus és el primer d’una trilogia que explica la història d’una família egípcia, a partir de principis del segle XX

Dona una visió de l’època i el lloc ( 1910 i El Caire) des de dins la família i planteja temes més que punyents… el més fort és la relació de dependència de les dones repecte els mascles de l’espècie i el comportament desconsiderat i dèspota d’aquests. Una escala de valors i prioritats que des d’aquí i ara semblen ben bé d’un altre planeta.

La pega del llibre: per entrar en la història s’ha de pagar el peatge d’un llenguatge molt carregós i artificial, i tot plegat una mica massa lent. Per a mi, una obra lenta m’ha de captivar amb el llenguatge, i aquesta, no ho ha fet.

Referent al llenguatge, jo no se si és cosa de la traductora, o ja l’original era així, però hi ha expressions ( moltes ) que m’han semblat forçadíssimes i poc naturals. Un reguitzell de “endemès, dementre, suara , jamai, adesiara i tantost” i moltíssimes més que es repeteixen contínuament. És un vocabulari ric? potser si, però molt enfarfegós també. I hi ha expressions i paraules que actualment no s’utilitzen i que ni tan sols s’utilitzaven quan va ser escrit aquets llibre ( 1956) ni en l’època a la que es refereix.

Vaig estar a punt de deixar-lo, per lent i pesat, però vaig aplicar la norma de llegir-ne almenys un terç, i quan vaig arribar a la pagina 120 aproximadament, vaig començar a trobar-hi una mica d’interès, que va durar més o menys fins la 300. Les ultimes 130 pàgines també se’m van fer pesades.

En resum, la història de la família ha aconseguit enganxar-me, però se m’ha fet pesat de llegir. Els altres dos de la trilogia, (Palacio del deseo i La azucarera , que no han sortit en català,crec) de moment, quedaran pendents