El celler. Noah Gordon

12 09 2010

Tenia ganes de llegir cosa lleugera, el llibre voltava per casa i me’ vaig llegir en un dia de vacances. La única cosa que m’ha fet acabar-lo és que fa gràcia que l’acció passi a Catalunya. L’he trobat molt justet i d’escriptura molt evident. He tingut sempre la sensació que el llibre és el resultat d’una fórmula( una mica d’història, una mica de drama, una mica de tendresa, una història d’amor, i llenguatge ben planer ) . Se li veu la tramoiia per tot arreu, apart que, com moltes novel·les històriques, la mentalitat dels personatges no es correspon a l’època en que representa que es desenvolupa l’acció.

En resum: obviable.