La Tieta Mame. Patrick Dennis

16 01 2011

La tieta Mame m’ha fet riure i llegint-lo se m’ha despertat una certa enveja cap a l’autor, que endevino que s’ho devia passar pipa escrivint-lo i imaginant les mil-i-una bestieses que ens regala al llarg de la novel•la.

Imagineu-vos un nen de casa bona, que fins als 10 anys ha viscut amb el pare milionari i distant amb qui té poc tracte i una “tata” que té cura dels detalls del dia a dia. Sempre ha viscut en hotels i ha rebut una educació més aviat estricta. De cop i volta el pare mor i en la seva herència deixa dit que el nano es quedi amb la seva germana Mame, a la que no té en una pedestal per la seva virtud i rectitud a la vida, precisament.

I imagineu-vos els feliços vint a Nova York, una dona rica i bohemia que ronda la trentena, acostumada a portar una vida desenfadada i poc convencional, de cop i volta es troba que ha de tenir cura del nebot de 10 anys que no enten la majoria de paraules del seu vocabulari.

La història està servida, i en Patrick Dennis ( el nom del nen i el pseudònim de l’autor) ens va relatant com va creixent al costat de la tieta Mame, com aprèn a veure el món amb ulls diferents i, sobretot, com aprèn a estar a l’aguait de com sortirse’n de la propera idea esbojarrada de la seva estimadíssima tieta.

El que en diuen per la xarxa

La meva llibretera de capçalera : L’espolsada

L’illa plena de llibres

El fil de La lectura conjunta la QL?, moderada per la Carla