Una bona història que enganxa força, amb personatges ben lligats i ben construïts, amb alguns “peros”.
A partir d’un mort que ens esclata literalment a la primera pàgina, es va construint la història de l’amistat entre dos escriptors de manera pacient i minuciosa, i et vas fent la idea de com són tots dos: les seves misèries i alegries, els paisatges humans que els envolten i que fan de nexe d’unió al llarg dels anys d’amistat propera i sincera.
L’atzar treu el nas enmig de la novel•la i ens torça un dels personatges de manera poc creïble, i es fa difícil d’empassar el desgavell final, vaja. Ja m’ha passat amb d’altres Austers: comencen molt bé, els personatges van com una seda però al final hi introdueix un seguit de coincidències i personatges mig forçats que destiroten la història, i sota el meu punt de vista, la fan poc creïble.
El que en diuen per la xarxa
l’Elena de Perdida entre libros
l’argument, al QL
Les aventures d’un vailet que aprèn a estimar a base de la confiança que rep. Una colla de desarraigats del món es fan de família els uns als altres i creen uns lligams que van molt més enllà de la mort. Amb un estil molt directe ens fa patir i ens fa viure les alegries i les penes del protagonista d’una manera molt viva i brillant. El que em pregunto és, per què no hi ha més levitadors, amb lo fàcil que sembla? Et buides de l’ànima, et deixes evaporar i ja està !!
Viu i llegeix 